Ja s’apropen les eleccions i des de Card.cat continuam mostrant les entrevistes personals dels diferents candidats que es presenten a la batlia del nostre poble. Avui toca el torn a Maria Galmés Pastera, la representant del PSIB-PSOE. Algú vol saber com és en la intimitat? Idò entrau a conèixer-la a través de la nostra entrevista:
Nom complet:
Maria Galmés Mesquida.
Malnom (si en té):
Pastera. La majoria de la gent del poble em coneix com a Maria Pastera.
Estudis, professió, càrrec o dedicació:
Tota la vida m’he dedicat a la comptabilitat i a la gestió administrativa, i de més gran vaig estudiar el batxillerat. Ara no hi pensava, de joveneta vaig brodar a màquina, per un taller des poble.
1.Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?
Mahatma Gandhi o Nelson Mandela. Tant l’un com l’altre van dedicar la seva vida a la lluita constant per la igualtat social i els drets humans. I aquests són fets que no podem oblidar, i segurament, avui en dia hauríem de tenir més presents.
2. Quina és la qualitat que més valores en una persona?
Segurament la honestedat i el respecte són els valors als quals don més importància.
3. La teva major afició?
Viatjar és la meva major afició. La que més m’agrada i la que més gaudeix-ho.
4. On i quant et sens feliç?
He de dir que hi ha molts moments en els quals em sent feliç: amb amics, amb família… però des da fa uns anys cap aquí he agafat gust a cultivar la terra, a fer hort. I he de dir que veure el resultat de l’esforç amb forma de fruites i verdures, fa feliç.
5. Què no perdonaries?
Hi ha poques coses que no se puguin perdonar, sa traïció potser n’és una…
6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?
Això sempre és millor que ho responguin els altres que no un mateix…
7. De quin color et veus?
Vermell. Un color potent, que crec que identifica el meu caràcter, així com les meves tendències polítiques.
8. Quin és el darrer llibre que has llegit?
Seré sincera, i diré que no tenc massa temps per llegir. Ara bé, un llibre molt especial que vaig llegir no fa gaire, es deia Soy Julia, una novel·la on una nina de dos anys relata en forma de diari sa seva experiència, tenia una malaltia neurològica irreversible. I conta es seus dos anys de vida d’una manera fantàstica i amb un sentit de l’humor extraordinari.
9. Un programa de TV
Españoles por el mundo. Sempre m’ha agradat molt viatjar, i quan no ho pots fer tant com voldries, és un plaer conèixer nous recons del món a través de la televisió.
10. Una cançó (i artista)
La vida és puro teatro, de la coneguda com La Lupe.
No tenc molta paciència amb sa gent que no és puntual…
12. I una virtut?
Crec que puc dir amb orgull que tenc un bon sentit de l’humor.
13. Llepolia preferida?
L’ensaïmada és la meva llepolia preferida. I sobretot… menjar-la amb llet freda. Si mai ho heu provat, ho recoman sincerament.
14. Quin moment de la teva vida recordes amb més alegria?
Tota sa vida he procurat ser feliç, tot i així, pentura un dia que record amb molta alegria, és el dia que vaig treure es carnet de conduir, per sentir aquella sensació de llibertat que en aquell temps donava el cotxe.
15. Què trobes que hi sobra al Municipi?
Segurament falta una mica de civisme. Entre d’altres aspectes falta a l’hora de treure a passejar els cans i recollir el que s’embruta.
16. Què hi falta?
Segurament hi falta una mica de verdor. Arbres i alguns espais verds seria un objectiu per implementar en els propers anys.
17. A quin racó del teu poble et trobes més a gust?
Un dels llocs on més a gust estic és a la plaça de l’Església, sobretot quant fa bon temps i les terrasses s’omplen de gom a gom. És un lloc amb vida, on les diferents generacions del poble conviuen en un mateix espai.
18. Una frase, idea o pensament final…
“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món.”, de Nelson Mandela.
