Passades ja les eleccions municipals arriba l’hora de fer-ne les anàlisis, que, en esser subjectives, probablement diferiran segons l’opinió de cadascú, com no pot esser d’altra manera, ja que, segons assegura la cançó, todo es según el color del cristal con que se mira. Aquesta és la meva.

Participació
Crida l’atenció que, tot i la suposada mobilització que han suposat les noves formacions, sobretot a l’àmbit de la Comunitat Autònoma, hagin estat les eleccions amb menys percentatge de votants d’ençà que hi ha democràcia, un 57’16%, molt lluny d’aquell 77’8 que hi va haver l’any 1987. Sa Coma, com cada any, se’n du la marilla de l’absentisme, ja que només va acudir a les urnes un de cada tres possibles votants. Això pot esser degut als 235 estrangers censats a la zona costanera, que probablement molts d’ells no anaren a votar, al fet que una part dels empadronats ja no viuen a Mallorca però mantenen la residència pels descomptes en els viatges, o al menor sentiment de comunitat en relació als dos nuclis de l’interior. O a un poc de cada cosa.

Resultats
Sens dubte el gran triomfador d’aquestes eleccions municipals ha estat el GISC, que ha aconseguit 281 vots més que l’anterior legislatura, amb un augment del 50% de regidors, ja que de 4 ha passat a 6. Per contra, tot i que ER-EU per 7 vots no ha arribat a entrar i, per tant, amb els números a la mà és el perdredor, la sensació és que el major perdudici se l’ha portat el PP, ja que se li han escapat 479 vots i dos escons.
És difícil sebre exactament a què es deuen aquests resultats, però crec que una bona part de l’èxit del GISC s’ha d’atribuir a la seva gestió, com asseguraven en el lema de campanya, explicitada en l’eixugament del deute municipal sense deixar de continuar amb les inversions. Les causes del fracàs del PP també són difícils d’esbrinar, i potser es distribueixen en diversos aspectes: la seva negativa en recolzar iniciatives clarament avantatjoses per al municipi, la manca de presència de la seva capdavantera a la campanya electoral, l’obsessió en atacar judicialment el batle, el tipus d’oposició que ha fet durant la legislatura i, també, la baixada general del partit a gairebé tot l’Estat. La resta de partits, PSOE, PI i MÉS han tret els resultats que més o manco s’esperaven i, per les cares dels seus representants el dia de les eleccions, sembla que es donen per ben satisfets.

Llei d’Hont
Amb el sistema de distribució d’escons està ben clar que la llei d’Hont afavoreix les llistes més votades, ja que el GISC va aconseguir el 36% dels vots però se’n du el 46’1% dels escons. I si ER-EU s’hagués presentat conjuntament amb MÉS, encara que no es pot assegurar que haguessin fet els mateixos vots, haurien tengut un representant perhom, en perjudici del sisè del GISC.

Per tant, la legislatura que acabam d’encetar serà molt semblant a l’anterior, amb un equip de govern ampli i còmode que integrarà el GISC, el PSOE, MÉS i per ventura el PI, deixant el PP a l’oposició.