Ja que en Pep Mosca ja ha fet una anàlisi seriosa de les eleccions i la meva no divergeix gaire, he optat per fer un retrat un poc més sarcàstic d’aquest dia tan assenyalat. A vegades és bo llevar un poc de ferro a l’assumpte… Sobretot  no vos l’agafeu  seriosament i no veieu bellumes allà on no n’hi ha…

• Nirvis. Va ser un dia bàsicament de nirvis, almanco per alguns. I és que es jugaven llocs de feina, idees de governar i fer, l’orgull… i vaja si es notava. Ja vaig avisar al bo de n’Ángel de l’V.B, quan em va dir que a les deu tenia el PP a sopar: “Has de tenir dos menús, un de festa i un d’enterrament, per si de cas”. Però es punyetero no anava de feina…

Primer vaig anar a la taula electoral de sa Coma, per acompanyar la meva dona. Just veure arribar la furgoneta de GISCa repleta de dalt a baix, al més pur estil Equipo A… vaig veure que es coïa alguna cosa. I encara més quan vaig veure’ls  sortir  capitanejats per l’impecable Joan Adrover amb les seves ulleres de sol i tupè (per alguna cosa és el Dandy de  Son Carrió…), i en Jaume Bassa a darrere (definitivament aquest homo és per tot).

Es dandy

Ho veis que és per tot?

Sí, senyors, indubtablement hi havia nirvis. Jo no hi era, però per plaça m’han dit que fins i tot hi va haver reprimenda amb un candidat/-a. Ja investigareu vosaltres el què… Jo, com que no hi era, no dic res. I a sa Coma indignació per la falta de paperetes per poder votar  Podemos, a pesar que després sembla que tot va ser que alguns els volien votar per l’Ajuntament i allà justament no s’hi presentaven (sempre ho veureu… nirvis, al·lots, nirvis).

Per més inri, com a president de la revista (i per què no dir-ho… per pura xafarderia) vaig voler anar a veure el recompte de vots a ca ses Monges, però alhora tenia les obligacions de pare, així que no vaig poder amollar sa menuda, per la qual cosa vaig optar per endur-me -la. Mala idea… Al primer renou que va fer la nina, una dona se’m va girar i em va amollar un contundent Schttttttttttt!!! Uep, vaig dir jo, convé me’n vagi de per aquí que encara rebré. Tanmateix la revista estava ben servida amb la presència d’en Pep Mosca i  el vice Joan Tomàs (que no sé ben bé què feia allà… si al final no va escriure res. Devia supervisar… per si en Mosca s’equivocava).

• Les mesures dràstiques no serveixen. Tant les denúncies de na Manuela (sis, si no em fallen els comptes) com els articles agressius d’en Serafí contra les Primàries de Més no han sorgit efecte. El PP de Sant Llorenç ha perdut dos regidors i MÉS a nivell de Parlament, a pesar del cas Lladó, ha obtingut uns resultats històrics. Potser ara en Serafí, amb la distància del temps, potser reconegui que anava errat amb aquelles contundents paraules   que va dedicar a MÉS: “Per acabar, i com a opinió personal, només dir que m’estranyaria molt que amb aquesta actitud, que jo suposava només era de la cúpula del partit però ha quedat palès que arriba també a la majoria de la seva militància, arribéssiu a bon port. No crec que aquests fets us beneficiïn en res. A partir d’ara ja ningú se’n fiarà de vosaltres”. (enllaç)

Ja que he donat un poc de branca a en Serafí ara li toca rebre floretes (n’hi donarem una de freda i una de calenta). Per ser la primera vegada que es presenta, haver fet el partit un poc a darrera hora, enfrontar-se a la poca tradició que hi ha a Sant Llorenç de votar ER ni EU (crec que no han entrat mai), i sense poder-se aprofitar de cap abaixada d’esquerres (PSOE i MÉS han tret el que s’esperava) quedar a sis vots d’obtenir un regidor no està gens malament. Tot el contrari. Enhorabona, campió!

PD: Mirem la part positiva… Serafí així ens podràs dedicar més temps a Card.cat i dedicar-nos els teus vigorosos reportatges a peu de carrer. Que des que t’havies fet polítics ens tenies un poc abandonats… i ja me tenies preocupat. On trob jo un periodista tan eficient (i barat)?

PD2: La propera vegada, home, més que regalar polos de gel, gasta’t dues rondes de cervesa i ja veuràs que obtindràs aquests sis vots que t’han faltat.

• Estic indignat amb en Pep Mosca … I jo que creia que era un cronista seriós. Entre les raons de l’abaixada de na Manuela no sap què pensar (enllaç). Que si les denúncies, que si no ha arribat a la gent…. home, el gran error de na Manuela ha estat no assistir a la més concorreguda, divertida, polèmica, atrevida, no llegida, taula rodona de Card.cat. Això lleva vots a qualsevol. Pep… te posaré en berlina!!!!

– A la fi llevaran aquests cartells electorals amb els candidats en primer pla que te miren fixament, com si te demanassin qualque cosa. En Serafí amb la seva camisa de seda impecable, en Mateu amb la seva barba roja que mai torna grisa (i això que en du de legislatures a l’esquena), i na Pastera amb el seu somriure Profident. Ara en veure-la li miraré la barramenta, que no sé si és photoshop, si aquell dia es va fer les dents netes un fotimer de vegades o si la té així de bé. Pastera, no fugis corrents si me trobes per enmig…

El cartell en qüestió

Quan tornarà grisa?

Exhibint camia

• Ho som dolents fent porres... No n’hem endevinat ni una al·lots (enllaç). I això que n’hi havia de tots els colors, però res de res. Una llàstima que no ens hi apostàssim res, així Card.cat tendria un poc de bote i no hauria de fer taules rodones amb taules rectangulars, amb micros robats de sa Màniga (i només tres per sis candidats) i tassons d’aigua duits expressament de casa del president.
• Comiat: Per acabar, estimats polítics, aquest servidor espera no ser usat com un klínex d’usar i tirar, o com un festeig de cap de setmana, i me faceu el mateix cas que m’heu dedicat aquestes dues darreres setmanetes. Que si Whatsapps, que si correu intern, que si missatges a altes hores… Au vénga que jo vos estim a tots per igual i vos seguiré volent pels dies dels dies. Amèn.

Vos pareix que entre nins i política encara tendrà temps d’anar a córrer?