Fotografies antigues

En aquesta revista s’ha discutit sovint si les coses ens vénen donades genèticament o les aprenem. Jo sempre he defensat una mescla de les dues coses (per mi ambdues ens afecten) i curiosament, sense cercar-ho ni voler-ho, he trobat un parentesc genètic amb el meu pare.

Recercant entre les seves fotografies he descobert que fa temps (ell ni ho recordava) li van cridar l’atenció unes fotografies antigues d’una exposició del nostre poble. Per això va fer unes quantes fotos de les estampes (i dels seus peus de foto que els explicaven). Mirau per on 35 anys després el seu fill, un servidor, fa una secció de fotografies anitgues a Card.cat. Genètica? O simple casualitat?

Mentre ho pensau, gaudiu d’algunes fotografies antigues que van ser mostrades en una exposició a Sant Llorenç (ja avís que n’hi ha més d’una de sorprenent):

PD: Aquest només és el primer capítol d’una sèrie més llarga d’aquest tipus de fotografies.

Imatge 1 (Carretera de Son Servera): El peu de foto destaca que de dia hi ha trànsit i, en canvi, els diumenges es pot aprofitar per passejar. Aquí teniu tres dones amb bicicleta (no sé qui són). Per cert, com ha canviat, no? I aquests arbres de darrere algú els recorda? Perquè jo ja ni els he vist.

1-29-2015_003

 

Imatge 2 (Estació de Sant Llorenç):

sestacio amb els ponts l'adrecera i els talusos de la via

 

2 comentaris a “Fotografies antigues

  1. Ai Pau!. Genetica fotogràfica? On fonamentes les creences? Coneixes casos d’occidentals croats, per exemple en el si d’una familia amazònica, amb afeccions europees?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Ja ja no sona gaire bé. Crec q no m’he expressat bé…
    No em referia a això… Només volia dir que no tot s’aprèn sinó que interiorment dins tu ja estàs predisposat a unes coses. A mi el meu pare mai me va ensenyar el seu gust per fotografies antigues (de fet ni ho recordava) en canvi jo n,he agafat el gust. Com a curiositat he posat aquesta casualitat amb el meu pare, però no ho hauria d’haver emparentat genèticament, això ha duit a una mala interpreetació.
    Pq entenguis el q volia dir te gir la pregunta:
    Coneixes algun occidental educat occidentalment amb gustos pel món oriental fins al punt de convertir-se a l’islam (no només teligió, tb topus de vida)?
    Jo sí… I això ningú li ha ensenyat. Però no honhauria d’haver expressat com a genètic, sinó q trets personals interioritzats dins cada un intransferibles i q no són ensenyats. Anomena’ls com vulguis.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada