Crònica informal

No sabria dir si va esser la casualitat o si ho feren ben aposta quan triaren dia 13 de juny per constituir els nous ajuntaments, ja que, a més de què el mateix número és presagi de mala sort –segons els supersticiosos–, resulta que també és sant Antoni de Pàdua, a qui se solen encomanar per trobar les coses perdudes i per recobrar la pau entre els matrimonis desavinguts.

-Que havien perdut res?
-Es Partit Popular pareix que ha perdut moltes cadires…
-I es matrimonis desavinguts?
-Que no has reparat amb so PSOE i Podemos, que durant sa campanya se tiraven pestes i ara se fan costat gairebé pertot?

A Sant Llorenç, el primer que vaig reparar va esser que havien llevat moltes cadires del públic, a fi de deixar un bon passadís per si havien de sortir per cames, per això la gent no hi va quebre, com sol passar un pic cada quatre anys. Supòs que estaven endarrer de qui seria el batle…

-O no estava clar que ho tornaria esser en Mateu!?
-Deixa’t anar, fins que ha passat es darrer capellà no se pot dir que sa processó ha acabat. O no te’n recordes d’es Tamayazo?
-És ver… I aiximateix és curiós que a un ple que tothom sap com acabarà hi acudeixi tanta gent i quan fan es d’es Pressuposts no hi compareixi gairebé ningú.

Els nous regidors no s’assegueren com a l’anterior legislatura; enguany l’equip de govern s’asseurà enmig, fent un bloc, i els de l’oposició als dos costats, els del PP a la dreta del batle i el del PI a l’extrem esquerre. Per cert, que l’etiqueta de n’Antoni Aguilar encara deia que era del Partit Popular…
Per començar l’acte, el secretari, que feia de mestre de cerimònies, va llegir el que deia la llei i va donar per constituïda la taula d’edat, on, a més d’ell, també hi havia en Mateu Puigròs, que era el més vell i n’Alícia Duran, la més jove. Jo, la veritat, no sé quina és la tasca de la taula d’edat, perquè només varen obrir boca per donar el vot al batle, però si la llei diu que s’ha de constituir, ja va bé, ara no mos barallarem si tanmateix no ens costa res.
Una vegada recordats els vots de cada partit i els regidors obtinguts per les respectives candidatures, el secretari va procedir a l’elecció de batle que, com ja se sabia, el càrrec va recaure en Mateu Puigròs, amb el recolzament del PSOE i de MES; el PP i el PI votaren el seu propi candidat.

-I quants d’anys haurà estat batle, en Mateu?
-Vint-i-quatre.
-I quants en fa que està per dins s’Ajuntament?
-Si acaba sa legislatura, quaranta.
-Sagrades! Més que en Franco, idò!
-Sí.
-I quina cara feien, es regidors?
-Es de s’equip de govern i es des PI pareixien contents. Es des PP estaven seriosos i na Manuela se ventava. El Rei i la Reina se’ls miraven fent sa mitja i es públic també devia estar content, perquè en acabar rebentaren en mamballetes.
-No va esser com fa quatre anys, idò?
-No.

Per acabar, tots els regidors prometeren –ningú va jurar– respectar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i el batle va tancar l’acte amb un breu discurs, on va donar la benvinguda als nous regidors, les gràcies als que no repetien, va apuntar que un dels seus objectius seria fomentar la participació ciutadana a través de les noves tecnologies i va prometre cercar el consens polític i el de les associacions ciutadanes.

-Te pareix que tot anirà bé, idò?
-No sé que dir-te, perquè dins sa nova Corporació hi ha cinc rosses, i ja se sap que ses rosses no són de fiar…
-No passis pena, ara que hi ha més dones que homos és ben segur que els posaran a ses ordres.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada