Haiku: Una introducció

  1. QUÈ ÉS EL HAIKU? D’ON VE?

Haiku: respectivament primera i darrera síl.laba dels mots haikai i hokku, contracció realitzada per Masaoka Shiki (1867-1902), un dels quatre grans mestres d’aquest art de la brevetat. El precediren en el temps Matsuo Bashō (1644-1694. Divinitzat el 1843, és el més conegut de tots) que renovà el gènere i l’elevà a l’altura de la tanka, un gènere mil.lenari, Yosa Buson (1716-1773) i Kobayashi Issa (1763-1827).

Basho_by_Kinkoku_c1820Matsunaga Teitoku (1571-1653), si no creà les regles del haikai, almenys les compilà; en tot cas, sabem que agafà l’estrofa clàssica anomenada waka (a la qual el mateix Shiki donà l’actual nom de tanka per distingir-la de la waka, que actualement designa la poesia japonesa clàssica en el seu conjunt, terme que primerament s’oposava a kanshi, que englobava la poesia japonesa escrita en xinès), composta d’un hokku i un wakiku, és a dir: tres versos de 5, 7 i 5 síl.labes i dos versos de 7 i n’independitzà la primera estrofa: el hokku. Aquesta estrofa de cinc versos florí al segle VIII com ho testimonia el Manyoshū (recull de més de 4000 poemes), on destaca l’immortal Kaninomoto Hitomaro. Ja aleshores un dels requisits era la sinceritat (makoto). Dos segles més tard apareix l’antologia Kokinshū, al pròleg de la qual llegim que aquests poemes curts han de ser capaços de “commoure cel i terra, despertar els sentiments dels déus i els esperits invisibles, suavitzar les relacions de l’home amb la dona i apaivagar el cor del guerrer ferotge”. Aquesta capacitat és el yugen, i consisteix a representar l’inefable i l’invisible que palpita darrera el vel de la natura i el cor de l’home. Qualitat, el yugen, que Bashō posseïa en grau extrem a l’hora de generar un efecte poètic motivat per la sensibilitat (adesiara utilitzant la sinestèsia) fruit del seu sentiment religiós que el duia a l’empatia amb la natura. Qui sap si el factor sorpresa o l’efecte flotant amb què solen acabar els seus haikus no ve de la suspensió que resulta quan el hokku es queda sense wakiku, com penjant d’un precipici, com només principi. Ozawa Roan (1725-1803), conreador de la tanka després del boom del haiku, pensant en la recopilació del segle X, donà una definició de la tanka que ens sembla igualment vàlida si l’aplicam al haiku: “quan després d’haver deixat vagar els nostres pensaments més enllà del cel i la terra, se’ls tanca en un gra de mostassa, s’està en comunicació amb totes les coses.”

L’origen del haikai és la poesia encadenada (renga) de to eròtic o jocós, to que subsisteix en el haikai seriós, ja que una de les regles és que el haiku ideal ha de comportar un joc de paraules o una espurna d’enginy anomenada haigon (mots humorístics) i també, quan no hi apareix el nom de l’estació, un kigo (mot estacional). Exemples d’aquest darrer terme: flor de cirerer (primavera), lluna plena (estiu), oques (tardor), gebre (hivern). Bashō conegué Kigin, alumne directe de Teitoku, i admirava el seu contemporani Teishitsu, mestre d’una escola diferent, especialment per aquesta composició:

-Oh!- només deia
davant la floradissa
del puig Yoshino.

La interpretació (així és com anomenava Marià Manent les seves traduccions de poesia xinesa, ja que partia de llengües com l’anglès i el francès) és de Miquel Desclot. De Teitoku no m’he pogut estar d’interpretar jo mateix aquesta joia:

Si hem de fer sesta
tu n’ets la causa
lluna d’autumne.

El pobre home no ha pogut dormir perquè s’ha passat la nit contemplant, fascinat, l’astre lunar.

Si bé el haiku floreix al període d’Edo (ss. XVII-XIX), una època sense guerres en què els samurais (estament de la família de Bashō) hagueren de donar classes d’esgrima, origen del kendo, hi ha algun hokku solt de l’Edat Mitjana que no desmereix devora els moderns, com ara aquest de Teika:

Ah, com encalça
les flors de cirerer
el calabruix!

Tampoc no volia acabar la part teòrica del meu taller sense llegir-vos aquesta tanka de la Senyora Murasaki (ss. X-XI), autora del Genji Monogatari, un dels grans clàssics de la literatura japonesa de tots els temps:

No ens queixaríemJaume Galmés
d’aquesta vida nostra
si ens la prenguéssim
com fem amb la florida
dels cirerers salvatges.

  1. FLORILEGI GRANOTER

Antiga bassa.
Una granota hi bota.
El so de l’aigua.

Tothom coneix aquest poema del Bananer (Bashō en català, l’arbre que feia ombra al seu jardí). Abans i després d’ell, els granots no deixen de raucar, inflar-se, llanguir i saltar enmig de pictogrames cal.ligrafiats formats, llevat d’excepcions, per les desset síl.labes màgiques. El taller de haiku que ja tenia mig preparat anava com anell al dit a la diada C’ART organitzada per Granots i sopes el 6 de juny de 2015.

Ah, la granota!
Sembla talment un home
que llegís versos.
(Yamazaki Sokan (ss. XV-XVI)

Davant una granota mascle lluitant per guanyar-se una femella
Au, granoteta,
vinga, no defalleixis!
Issa t’anima.

Nit. Llegesc Bashō.
Dins la piscina bruta
canten granotes.
(Jaume Galmés)

Però com neixen els haikus? Els haijin mateixos de vegades ens ho conten en els seus diaris de viatges: “baixava -confessa Bashō, que en vida tengué centenars de deixebles arreu del Japó- del temple quan un grup de monjos joves em va venir a buscar amb tinta i paper al peu de les escales. Precisament, els salzes del pati havien començat a perdre la fulla i abans d’anar-me’n, amb les espardenyes ja als peus, vaig gargotejar a corre-cuita:

Escombro el pati
abans d’anar-me’n? Fulles
seques dels salzes.”

Aquest darrer, de tots els que he reproduït, és l’únic que ha estat tradüit directament del japonès. No vos perdeu L’estret camí de l’interior del Mestre a cura de Jordi Mas López (Edicions de 1984, Barcelona, 2012). Completen la bibliofrafia les antologies de Miquel Desclot Per tot coixí les herbes (Edicicions Proa, Barcelona, 1995) i Anthologie de la poésie japonaise classique de G. Renondeau (editada per la UNESCO el 1971 i reeditada diverses vegades a Gallimard). Al marge, recoman els Cantares de Ise (Ise Monogatari, publicat el 950, prosa i vers) que Antonio Cabeza García (Ediciones Hiperión, Madrid, 1988). El novembre de 1994, al suplement Lira d’Or que coordinava per a la revista Flor de Card, amb motiu del tercer centenari de la mort de Bashō, vaig publicar un breu article seguit d’unes interpretacions d’uns quants dels seus haikus que d’aleshores ençà he seguit revisant. Més recentment, vaig consagrar a Issa un treball en una revista especialitzada (que aviat serà penjat al card.cat).Haiku

  1. A L’OMBRA D’UN PI
    En sortir de l’aula ens posam davall un pi, a l’ombra del qual recull la florida següent:

Estança orfe.
Sense trens ni passatge:
l’estació.

Vies furtades.
Pedres, pols, ponts i passes.
Ai, ruta arbrada.
(Xisca Grimalt)

Granots i sopes,
sense bassa ni aigua,
sense cassola.
(Tomàs Martínez Miró)

Com cada matí
falzies negres al vol
solquen el cel pla.
(Caterina Pons)

Volubilis
broll xop d’històries
testimoni
(Guillem Pont)

He arribat tard.
Copiaré en Felip Blau
ell mai ho sabrà.

Es veïnat en sap
n’hi han sortit més de cinc
cirera fresca
(Al.lota del capell)

Tot queda igual
torna cendra quan crema
mobles, persones

Vine, endins ara
surt, vés-te’n, camina
ara torn o ara vénc
un dos tres quatre
cinc mil. tateix que val més?
euros, dòlars, lliures?
(Felip)

Veig una barca.
Dins d’un món dividit,
el cel i la mar.
(Gori Aloy Fullana)

Estació i sol
Dia de primavera
Art de primera
(Aina Galmés Roig)

ELS OCELLS

Les oronelles tornen fidels,
com cada primavera,
a fer els seus nius.
(Magdalena Riera Rosselló)

Som el foraster.
Sant Llorenç des Cardassar:
sou molt bona gent!

Bufa el vent suau,
canten les banderoles…
Ha arribat l’estiu!
(Pere Rosselló Bover)

Llargs dies i nits.
Llàgrimes, esforç, treball.
Gran satisfacció.
(Marina Velasco Puigròs)

A l’ombra d’un pi
envoltada de granots.
La primavera.
(Margalida Mas Rigo)

Un pensament a “Haiku: Una introducció

  1. Curiosament aquest trimestre hem fet poesia amb els de 2n d’eso i els vaig introduir els haikús a partir d’aquest poema de Joana Raspall tan proper al seu dia a dia (els jocs):

    Les margarides
    han d’evitar respondre
    per sobreviure

    I qui no hi ha jugat alguna vegada?

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.