Aquest passat divendres la que és sense cap dubte una de les millors veus de les nostres illes va rebre la distinció de l’Escola de Mallorquí.

Un títol que segurament no serà el darrer que rebrà, ja que el seu compromís amb la música sembla inacabable. Sense pressa, però d’ençà fa devers 50 anys, sense pausa.

La Balanguera misteriosa,

com una aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil?la

teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrere

guaita les ombres de l’avior,

i de la nova primavera

sap on s’amaga l’avior,

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent,

com qui fa un vel de noviances

amb caballeres d’or i argent.

De la infantesa qui s’enfila,

de la vellura que se’n va.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.