Estic ben d’acord que en els darrers temps era necessari un canvi de formes a la política. El despotisme de les cúpules (els pobles són una altra història) d’alguns partits, sobretot del PP i el PSOE havia arribat a nivells insultants. Amb la força de qui sap que té la pella pel mànec feien i desfeien sense importar-lis el més mínim la gent.

Cert és que el PSOE no estava ni de molt tan tocat per la corrupció com el PP, però així com al votant del PP ja li va bé i en certa manera té assumit que el seu partit sigui corrupte, fiqui la mà al calaix i fins i tot molts d’ells reconeixen que farien lo mateix, part de l’electorat del PSOE és més crític. Molta gent no els hi ha perdonat que pugessin l’edat de jubilació fins al 67 anys, mostrant un servilisme absolut a la CEOE  i en canvi amb els doblers de la gent es salvés als Bancs mentre aquests, gens estugosos executaven les hipoteques que deixaven sense casa a la gent i, el que és encara pitjor, no han mogut ni un dit per canviar una llei d’habitatge absolutament injusta en la que el banc es queda la casa quan ja n’has pagada una part, has d’acabar de pagar el deute sí o sí i quan l’acabes de pagar et quedes sense res. Mentrestant el banc ja ha tornat a vendre la casa per bastant més del que et va donar. Una absoluta aberració.

Arrel d’aquesta situació comparegueren uns nous actors polítics, i d’entre ells Podemos i Ciudadanos destaquen especialment damunt els altres, ambdós partits compten amb el suport dels grans mitjans de comunicació i amb un tuf de prefabricació bastant evident.

Ciudadanos és un partit creat amb l’únic objectiu de fer de crossa del bipartidisme actual com s’ha demostrat als parlaments de Madrid i Andalusia, per la qual cosa no cal parlar-ne gaire més.

Podemos per altra banda, tot i presentar-se com un partit fresc i de canvi, compta amb una estructura absolutament vertical i centralista

Ens beneficiarà en res aquesta nova política?
Deixant de banda si els candidats ens agraden o no, Podemos ha optat per no presentar-se de forma oficial als pobles i ha optat per centrar-se en les capitals i els parlaments autonòmics, demostrant inequívocament d’aquesta manera les seves prioritats per aquest ordre: Estat, Parlaments autonòmics i capitals. Fins i tot es podria dir que aquestes passades eleccions només han estat per ells un assaig per a les eleccions estatals a on hi centraran tots els seus esforços. No fan comptes cremar-s’hi a les autonomies, amb una estrategia absolutament teledirigida des de Madrid donaran suport extern als governs i així si s’ha d’equivocar algú, no seran ells. Per altra banda a les eleccions de les capitals s’hi han presentat amb noms “no oficials” com Som Palma o València en comú i dificilment se’ls veurà acceptar càrrecs que els deixin sotmesos a qui és el seu gran rival a les estatals: El PSOE.

Amb aquest panorama sembla evident que el possible canvi que pugui suposar la “nova política” no modificarà la tendència centralista tan pròpia d’Espanya i que lluny d’una regeneració o un canvi profund de l’estat just suposarà un canvi d’actors que seguiran fent grans infraestructures estatals de les que les Illes sempre en quedam exclosos (com l’AVE) i seguiran sense recordar-se de nosaltres llevat de a l’hora de cobrar els nostres imposts.

Queda poc d’aquí a les eleccions estatals i de ben segur es viurà una de les campanyes més competides de la democràcia, però no us enganyeu ni us faceu il·lusions, en l’essencial res canviarà. La gent de les Illes haurem de seguir veient com es paguen amb els nostres imposts els luxes dels altres, mentre aquí no podem gaudir ni de les coses més bàsiques.