Tornam ser aquí amb la sèrie de fotografies antigues de fotografies antigues (valgui la redundància). I és que a mon pare se li va ocórrer fer fotos (ara fa una trentena d’anys) d’una exposició que ja anava precisament d’imatges anitgues.

Avui vos aprop dues fotografies que reflecteixen com passa el temps i provoca un canvi de paisatge (aquest pic, en amdós casos, provocat pel propi ésser humà, que curiosament sempre és el que més es nota).

Comencem per l’església del nostre poble que si bé de façana no ha canviat gaire (supòs que perquè és “sagrada”) sí que tant el Lloc Sagrat com el arbres de davant han estat alterats totalment.

L’altra estampa és la de la zona costanera. Com ha canviat, eh? No està quasi reconeixedor. Vist des de la distància el que es podria haver fet i el que hem acabat fent… Millorable, no? No ja des d’un punt de vista ecològic o paisatgístic (això ja seria un altre debat), sinó que des del punt de vista purament turístic.