El restaurador i arqueòleg llorencí, Bernat Font Rosselló,
ha estat al front (juntament amb Alejandro Valenzuela) dels treballs que per quart any consecutiu s’han dut terme al Talaiot de S’Illot.
El nostre talaiot va ser un dels primers poblats talaiòtics que es va excavar a Mallorca i va ser referent en quan a l’estudi de la Prehistòria de Mallorca dels anys 60 fins als 80 en que quedà pràcticament al oblit.

El Talaiot de S’Illot va tornar al punt de mira de l’arqueologia balear gràcies a la posada en marxa novament de les excavacions l’any 2012. Enguany la campanya d’excavacions va començar el dia 11 de maig i estan a punt de concloure.

Quan va començar el projecte d’intervenció arqueològica de S’Illot, i anys previstos d’execució?
El projecte quinquennal vigent de S’Illot va començar el 2012 (primera campanya), i acaba al 2016 ( o sia l’any que ve, per tant, serà la darrera campanya emmarcada en l’actual projecte quinquennal). Això és així perquè la llei actual d’intervencions arqueològiques “obliga” a que les intervencions arqueològiques programades estiguin emmarcades en un projecte quinquennal (és a dir, en un projecte de 5 anys). Després, cada any, s’ha de fer un projecte anual on s’han d’especificar les feines concretes que es faran durant l’any.
Quins eren els objectius del projecte quinquennal?
El objectius del projecte quinquennal de S’Illot són varis. Però el principal és revaloritzar el poblat de S’Illot, i convertir-lo en un referent de la prehistòria de Mallorca, a nivell científic, cultural i turístic. Això passa per fer actuacions estrictament científiques (excavació d’estructures, estudi de materials, anàlisis cronològics, etc.), però també d’altres de restauració amb la finalitat de fer més atractiu el poblat a nivell monumental.
Vares ser tu qui feres la proposta a l’ajuntament ?
En realitat varem ser els dos (Àlex i jo) . Per una banda, feia poc que l’ajuntament havia recuperat i adequat el poblat, i que havia obert el centre d’interpretació. I es trobava en el punt de que volia seguir fent feina amb el jaciment, ara ja a nivell arqueològic, i en varem parlar. Jo, a la vegada, acabava de tornar d’estudiar i de fer feina de Catalunya, i cercava feina aquí a Mallorca relacionada amb la meva formació. Per tant, la proposta va ser quasi bé conjunta.
Vos ajudaren amb el tràmits per fer aquesta campanya?
Com he dit, l’ajuntament volia seguir posant en valor el poblat de S’Illot i això passava per fer un projecte arqueològic, que, per llei, havia de ser de 5 anys. A més, tècnics del Consell de Mallorca ajudaren a perfilar el projecte, i ens assessoraren amb els tràmits necessaris per fer les intervencions (projectes anuals, permisos, subvencions, etc.).
Qui s’ha fet càrrec del finançament ?
En primera instància, l’ajuntament. Aquest però, ha optat a les subvencions per intervencions arqueològiques que surten cada any. Per tant, al final, s’ha fet un cofinançament entre l’ajuntament i el Consell de Mallorca.
Quin dia varen començar els treballs d’ aquest any i temps de duració?
Varen començar dia 11 de maig, i es va calcular que la campanya en sí duraria entre un mes i un mes i mig. La intervenció arqueològica pròpiament dita ja ha acabat. Ara falta acabar de fer algunes feines de restauració i adequació del que s’ha excavat. Després, durant els propers mesos, també es seguirà fent feina de laboratori (es rentaran els materials exhumats, s’estudiaran, es faran els informes pertinents, etc.).
Amb quina ajuda de personal heu comptat enguany per la campanya?
Enguany hem estat 6 tècnics arqueòlegs. A part, hem tingut l’ajuda de la Brigada del Consell de Mallorca, la qual ens va ajudar durant la primera fase de la campanya. També hem comptat amb ajuda externa, com per exemple de maquinària.
Objectius de la campanya 2015?
Recuperar les habitacions del sector del turriforme o talaiot central del poblat que ja foren excavades durant les dècades dels 60 i 70, però que amb el pas del temps s’anaren omplint de clapers i esbucant. A més d’acabar d’excavar el santuari que es va començar a excavar l’any passat, restaurar-lo i adequar-lo per la seva visita.
Heu aconseguit la recuperació de les habitacions del sector del turriforme?
Sí, hem recuperat un total de 8 espais que fins ara pràcticament no es podien apreciar. Aquestes habitacions estaven plenes de pedres (algunes esbucades, d’altres abocades a consciència no sabem quan), i pràcticament no es veien ni els seus murs exteriors. Aquestes estructures ara es poden apreciar molt bé, i han fet que el jaciment sigui molt més atractiu pels visitants. A part, ens han donat informació científica nova, i les que no ho estan del tot, han quedat a punt per ser excavades en un futur.
Com han anat les feines al santuari, i què heu trobat?
Molt bé. Aquest any hem exhaurit els nivells que quedaven. Ens han sortit fustes cremades, ossos, ceràmica, objectes de pedra (una polidora, un pes, diversos percussors, molins de fregament, etc.). Això ens ajudarà a determinar l’ús d’aquest edifici. A més, hem recollit mostres per datar la construcció de l’edifici, la qual cosa, a nivell científic, té una gran importància, ja que avui en dia hi ha un debat molt viu sobre la cronologia d’aquests tipus d’estructures.

Quins objectius queden pendent per la de l’any que ve?
L’any que ve encarem la cinquena, i per tant darrera, campanya d’excavació com a part del projecte quinquennal vigent. Encara hem de parlar amb les parts implicades sobre quina és la millor opció.
Llevat del Talaiot de S’Illot, heu treballat a altres jaciment del terme municipal?
Tots els esforços de l’Ajuntament i nostres estan centrats en el Poblat de S’Illot. Tot i així enguany hem netejat també el Talaiot de Na Pol (Sa Coma).
Quin és el patrimoni talaiòtic que té Sant Llorenç?
És molt ampli. A part del Poblat de S’Illot i del Talaiot de Na Pol, els més coneguts són: el poblat de Na Gatera, el talaiot de ca n’Amer, les navetes també de ca n’Amer, el talaiot de la Punta de n’Amer, Llucamar, el Talaiot de sa muntanyeta… n’hi ha molts. La veritat és que som uns privilegiats en aquest sentit. De totes formes, m’agradaria remetre als lectors al llibre de Josep Cortès, Sant Llorenç des Cardassar: possessions, molins, pous, sínies, edificis singulars i jaciments arqueològics (2012); en ell, hi ha una molt bona recopilació dels jaciments llorencins.
Hi ha res més que vulguis afegir?
M’agradaria agrair la implicació que han tingut i tenen diferents entitats i persones en les feines que estam realitzant durant els darrers anys al poblat (l’Ajuntament, òbviament, però també el departament de patrimoni del Consell de Mallorca, els hotelers o veïnats de la zona). A més, animo a tothom a visitar aquests dies el jaciment, ja que possiblement abans mai hagi estat en un estat tan bo per la visita com ho està ara.

Grup de treball, començant per l’esquerra: Àlex Valenzuela (codirector) Tomeu Vallorí, Jaume Servera, Marga Rivas, Bernat Font, i Pere Sureda.