Jaouad Bida és un marroquí que fa vuit anys que viu a Sant Llorenç i sempre ha treballat a la ferreria de Joan Barbot. Està casat amb Turia Nakhaoui, que fa feina de cambrera de pisos a la cadena Hipotels, a Cala Millor; tenen dues filles, na Fàtima, que ha acabat el quart curs a l’escola i na Hiba, de dos anys, que l’any que ve s’incorporarà a l’escoleta infantil. La família viu al carrer del Pou, al capdecantó que dóna a la plaça de l’Ajuntament, en una casa propietat del seu patró. Ell parla tres idiomes –àrab, castellà i francès– i la seva dona quatre, ja que també té un bon nivell d’anglès. Hem volgut fer-li una entrevista perquè és el secretari de l’associació de musulmans de Sant Llorenç, que inclou 19 famílies, amb un total aproximat d’un centenar de persones.

Acudim a l’entrevista en Guillem Soler i jo i quan arribam ens sorprèn la gran taula de menjar marroquí que ens tenien preparat, ja que no ens havien dit que soparíem plegats i nosaltres ja ho havíem fet cadascú a caseva. Una mica empegueïts per por de què no semblàs un despreci, menjam alguna cosa dolça mentres en Jaouad sopa bé, ja que ens trobam en ple ramadà, el novè mes del calendari musulmà, durant el qual no els està permès menjar ni beure des de l’alba fins al crepuscle, exceptuant els infants, els malalts i les dones embarassades.

En Jaouad ens informa que l’associació compta amb una espècie de junta directiva, integrada per un imam, un president, un secretari i dos susbtituts, que vénen a esser com a vocals. L’imam és n’Arbi El Miri, que viu al carrer de Sant Llorenç, davant el forn de Can Samsó, però no serà l’encarregat de dirigir les oracions, ja que només ostenta el càrrec de manera com a simbòlica, per tal com és el més antic dins la comunitat llorencina. Aquesta associació és totalment autònoma –tot i que manté relacions amb la de Manacor, molt més nombrosa–, i els seus membres pertanyen a la branca sunnita de l’islam, que congrega el 90% dels musulmans; a la de Manacor també hi ha alguns xiïtes i fins i tot algun sufí, el corrent místic que fins i tot sobrepassa les fronteres de l’islam. Es reuneixen cada setmana i tracten bàsicament temes religiosos, encara que darrerament també estan ocupats en l’habilitació com a mesquita del que era el bar El Pibe, al carrer del Puig.

Aquesta mesquita, que confien que es podrà obrir aquest mes de juliol, ja està pràcticament acabada i només li manquen els permissos oficials. Ha estat finançada per ells mateixos i també han rebut alguna ajuda de la comunitat de Manacor. A més de les funcions religioses també hi faran classes d’àrab per als infants, ja que es troben amb què, anant a escola a Sant Llorenç, els seus fills saben llegir i escriure en català i en castellà, però no en àrab i així podran conservar millor les seves arrels. Li vaig suggerir que potser també hi podrien organitzar classes de català per adults i li va semblar molt bé, ja que això podria ajudar a una major integració amb la comunitat llorencina.

En relació amb l’esmentada integració, considera que no s’ha duit a terme tant com els agradaria perquè, d’una banda, tenen el problema de l’idioma, i de l’altra, hi ha un cert recel per ambdues parts. És del parer que hi ha una certa marginació per part dels llorencins, potser deguda a què alguna gent es pensa que tots els musulmans són tolerants amb el terrorisme que practiquen l’Estat islàmic o Boko Haram, quan en realitat ells el condemnen enèrgicament perquè asseguren que no té cabuda dins l’islam, ja que l’Alcorà no permet els assassinats. En un pla més personal ens assegura que ells fan el possible per integrar-se; de fet, en Joan Barbot els ha acompanyat més de deu vegades al Marroc i na Fàtima no es perd cap excursió de l’escola. Potser a partir de la inauguració de la mesquita estableixin algun tipus de relació amb l’Ajuntament, sigui per les esmentades classes de català, sigui per col·laborar en l’organització de trobades multiculturals.

La vetlada va esser ben agradable i quedàrem que un altre dia hi tornaríem a sopar, per conèixer-nos un poc millor i que també assistiríem a la inauguració de la mesquita. Consider que l’Ajuntament hi hauria de posar un poc de la seva part per recolzar la integració d’aquest i altres col·lectius que des de fa anys conviuen amb els llorencins tradicionals, perquè estic convençut que així les relacions seran positives per a tots.