Tots els llibres de Ramon Llull són fruit d’un impuls evangelitzador presidit en tot moment per la paraula poètica i el miracle que obre l’Obra en el cor del lector, el qual, si el Creador l’ha dotat de sensibilitat i enteniment, no pot sinó quedar-ne corprès, meravellat. Llull, en concebre el seu Libre d’Amic e Amat, tengué en compte les ensenyances dels sufís – i aquí rauen en bona part l’universalisme i la universalitat lul.lians –, místics que a la plaça explicaven al poble, de manera comprensible per a tothom, històries que parlaven d’una relació, situada a nivell humà, entre l’home creient i l’Objecte de la seva fe. L’escriptor mallorquí forjador del català literari mamprèn força símbols a aquesta tradició islàmica (com San Juan de la Cruz en manllevarà a la tradició judaica): l’alba, l’arbre, l’ocell o l’alternança de llanguiments i plaers que ha d’endurar l’Amic en el seu ànim per abraçar la Unió que deleja. Una altra imatge simbòlica plena de força present al llarg dels 365 verses, és la font que raja una aigua viva amb poder afrodisíac il.limitat: set que engendra set, amor que engendra amor. Cascun d’aquest versicles – un per a cada dia: fins ha tengut en compte, el savi-poeta, els anys bissextils – basta, ens diu al pròleg, per contemplar Déu. Aquest llibret és un capítol de la novel.la Blanquerna, la qual, junt amb el Llibre de meravelles – escrivia Salvador Galmés el 1932, setè centenari del naixement de Ramon – , constitueixen “projeccions lluminoses de tots els estaments d’aquella societat adalarada, tendents a redreçar els homes a via de perfecció, són obres cada una de les quals bastaria tota sola a consagrar un nom dins la història de qualsevol època i a aflamar d’entusiasme devot un poble qualsevulla.” *
En resum, aquest llibret, que podria tractar-se d’una traducció d’un text sufí perdut, hauria de servir, en aquests temps difícils que coincideixen amb el setè centenari de la mort de Barbaflorida, per reconciliar les tres religions del Llibre. Que Jahvé, Al.là o Déu fos, simplement, l’Amat. Tant de bo l’entusiasme a què al.ludeix el narrador i lul.lista de Sant Llorenç des Cardassar servesqui per transformar la violència fanàtica en contemplació de la Bellesa.
Jaume Galmés
* Salvador Galmés, Escrits sobre Ramon Llull, a cura de Pere Rosselló Bover, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 63.