25 anys fa de la publicació de la cançó que per a molts és un dels màxims exponents d’aquella
fornada de rock en català.

Amb un video desenfadat i que avui en dia ens dona una imatge de com vestia la gent per aquells anys noranta i que si giram la vista enrera foren de lo millor musicalment parlant.

Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d’ahir em tormenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.

Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.

Cansat d’esperar-te,
tu vols destrossar-me
és inútil continuar
no sóc més que un joc per a tu
et segueixo allà on vas
sóc com un gos perdut.

A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets
un dia d’aquests et deixaré.

Mesos que passen com sempre
dies de vital necessitat
si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.