Operació Pokémon: la versió de Joan Planas

Com és sabut, dels quatre imputats de Sant Llorenç a l’Operació Pokémon n’hi va haver tres que, acollint-se al seu dret, es negaren a declarar davant la policia sense sebre exactament de què els acusaven. Eren Mateu Puigròs, Mateu Frau i Neus Andreu, que també decidiren no fer més declaracions públiques a cap mitjà de comunicació, talment com la resta de l’equip de govern de l’Ajuntament. L’altre imputat, Joan Planas, que actualment no forma part de la Corporació, sí que va acceptar declarar, per la qual cosa em vaig posar en contacte amb ell per a què em donàs la seva versió dels fets, cosa que va acceptar per tal que els llorencins tenguessin una visió més completa de les circumstàncies que envolten el cas.

En Joan va fer la seva declaració el passat 24 de juliol, a l’edifici de Duanes que hi ha al capdavall del Born, ran de la mar, en companyia de la seva advocada, que treballa en el mateix bufet, i va durar cinc o sis hores –no tantes com assenyalava la premsa–. Va decidir declarar perquè considerava que la seva actuació havia estat la correcta i no tenia por de cap tipus de sanció. Així i tot, al principi es va posar un poc nerviós, ja que semblava que les preguntes dels policies anaven dirigides a una persona que pertanyia a una banda criminal, però a mesura que avançava la conversa la seva actitud es va anar suavisant i al final, quan va haver acabat, se’n va tornar a caseva ben tranquil.

En Joan em conta que quan el Consell de Mallorca se’n cuidava de la recollida selectiva a través d’una altra empresa l’Ajuntament no estava satisfet amb el servei, per la qual cosa va decidir cuidar-se’n ell mateix. Així, a més de la millora de la gestió, s’ha demostrat que ha comportat un benefici econòmic que se situaria als voltants dels 60.000 euros anuals. I com que Econar ja portava la recollida de les escombraries, entre l’empresa i l’Ajuntament negociaren, en un primer moment, que també fos ella la que gestionàs la recollida selectiva de paper, vidre i envasos.

Hi havia dos sistemes per contractar el nou servei: l’ampliació del contracte a l’empresa Econar, que ja tenia des de feia anys el contracte de recollida de RSU (Residus Sòlids Urbans) o treure’l a concurs perquè qualsevol empresa s’hi pogués presentar. En un principi es decantaven per la primera opció, ja que era la més senzilla, però al final es decidiren per la segona a través d’un concurs que només duraria dos anys, el que precisament ara ha acabat i s’està en procés de treure a concurs.

El sistema que s’utilitza Sant Llorenç és dels més avançats de l’Estat, ja que tots els camions utilitzen GPS i bàscula i estan permanentment connectats amb els serveis informàtics de l’Ajuntament. A més, tots els contenidors duen un xip que els identifica, de manera que es poden controlar sempre les rutes i els retrassos que hi pugui haver durant la recollida. De fet, el nostre és un dels sis municipis d’Espanya –i n’hi ha més de 8.000– que han triat per Europa per servir de model exportable a altres d’indrets, per la seva eficiència i respecte per l’ecologia, i ja l’han visitat experts de Xile i d’altres regions. La necessitat de què la gestió s’adaptàs a aquest sistema, lo ajustat del preu i la curta durada del contracte va provocar que quan es va treure a concurs la recollida de paper, vidre i envasos només s’hi presentàs Econar. Fou aquest, precisament, un dels motius pels quals l’Ajuntament de Sant Llorenç està essent investigat dins el cas Pokémon, i també perquè les característiques del servei es discutiren amb l’empresa adjudicatària abans de treure’l a concurs. Aquesta circumstància, segons Joan Planas, és deguda a què la primera opció per implantar el nou sistema que encara no s’aplicava era l’ampliació del contracte i, per tant, calia que els tècnics de les dues parts –Ajuntament i empresa– es posassin d’acord abans de poder implantar-lo. El mèrit d’aquest sistema de gestió cal atribuir-lo en bona part a la tècnica de Medi Ambient Neus Andreu, que el va dissenyar després del molts d’anys d’experiència, i tal volta sigui un dels motius de què també l’hagin imputada, segons el meu parer.

Quant a què el contracte l’hagi signat l’empresa municipal Bellver és degut a què d’aquesta manera l’Ajuntament ha pogut recuperar un promig de 500.000 euros anuals, la qual cosa ha contribuït a eixugar el deute de l’Ajuntament. En aquest sentit, considera que no té cap lògica imputar-los per blanqueig de capitals, ja que tots els fons han sortit de l’Ajuntament i, naturalment, aquestes institucions no treballen amb dobbers negres.

Aquesta, poc més o manco, va esser la conversa. Després de la declaració l’advocada de Joan Planes va demanar que el desimputassin, però aquesta decisió no estava en mans dels policies que l’interrogaren, sinó de la jutgessa que porta el cas Pokémon, la qual és possible que també li prengui declaració.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada