Les festes de poble no només són dies per ballar, cantar, menjar i riure.

Són aquells dies a on pots trobar-hi aquell company d’escola que se’n anà a viure a un altre poble i que, moltes vegades amb rostre d’enyorança, torna al seu cau i aprofita per passejar pels seus carrers plens de records meravellosos per a ell.

Són també aquells dies en que tothom és benvingut a la vila. El poble està engalanat i en festes i tots els amics dels que hi vivim venen a fer aquests sopars tan fructuosos a o no hi manca de res i tothom va mudat amb el vestit o la camia preceptiva per, després del sopar, mostrar-lis allò del que n’estàs tan orgullós.

També són dies a on amagam la bàscula perquè tanmateix no serveix per a res fins passades les festes que és quan arriben els ensurts …però ara no és moment de parlar d’això 🙂 , ara també és moment de ballar i de menjar, de viure i de riure, gaudiu amb la vostra gent i la resta del poble d’aquests dies de Festa Major!

El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d’estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.

A la plaça de nit s’hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.

I en mig de la nit, t’envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t’envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.

Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda’t aquí amb mi com si et quedessis per sempre.

M’he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare…
T’he guardat els tresors en mil cançons,
l’escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.

I en mig de la nit, t’envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t’envolta la plaça,
com quan érem petits, la vida balla descalça.

Són de foc els teus petons,
que s’encenen de nit i cremen la matinada.
Són l’or que abraça el rodamón,
i apaga el neguit avui que torna a casa.