Una de llibres: Intel·ligències múltiples

Tradicionalment, de manera intuïtiva i dispar, s’han fet judicis i classificacions relatives a persones: «bon al·lot» «viu», «llest» (sabut), «no hi es tot»… fins que arribà Binet amb el coeficient intel·lectual. La seva finalitat era millorar l’ensenyament, però a mesura que el CI anava arrelant arribaren també les categories, aquestes d’una manera més científica: superdotat, normal, retrassat…categories que s’utilitzaren, bàsicament, per a la selecció, distinció i agrupació, d’escolars i soldats.Però la roda mai no para i tot això esmentat i les derivades que impliquen corresponen a l’ahir. El CI es considera ara, en tot cas, una eina parcial i limitada. La intel·ligència és molt més que un enfilall de respostes a un test.

Vet aquí algunes idees sobre les aportacions de l’equip de Gardner relativa a les «intel·ligències múltiples». Una altra fita que trastoca, de forma radical, les consideracions del coneixement escolar habitual.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada