Tradicionalment, de manera intuïtiva i dispar, s’han fet judicis i classificacions relatives a persones: «bon al·lot» «viu», «llest» (sabut), «no hi es tot»… fins que arribà Binet amb el coeficient intel·lectual. La seva finalitat era millorar l’ensenyament, però a mesura que el CI anava arrelant arribaren també les categories, aquestes d’una manera més científica: superdotat, normal, retrassat…categories que s’utilitzaren, bàsicament, per a la selecció, distinció i agrupació, d’escolars i soldats.Però la roda mai no para i tot això esmentat i les derivades que impliquen corresponen a l’ahir. El CI es considera ara, en tot cas, una eina parcial i limitada. La intel·ligència és molt més que un enfilall de respostes a un test.
Vet aquí algunes idees sobre les aportacions de l’equip de Gardner relativa a les «intel·ligències múltiples». Una altra fita que trastoca, de forma radical, les consideracions del coneixement escolar habitual.