“El conseller Gordó ha defensat que una Catalunya independent no hauria de fer oblidar la nació completa i que seria lògic contemplar la possibilitat d’estendre la nacionalitat catalana als ciutadans de la resta de territoris dels Països Catalans.”
Aquestes foren les paraules que pronuncià el Conseller de Justícia de la Generalitat Catalana fa tot just uns dies durant una taula rodona a Prada de Conflent.
Evidentment no es feren esperar els exabruptes i les males paraules dels partits amb seu a Madrid. Obviant les paraules de partits com el PP o Ciudadanos, que fan de l’agressió constant als territoris de parla catalana un dels seus nius de vots, és important passar a veure quines foren les respostes d’aquells partits que fins a dia d’avui no eren tan bel·ligerants amb la qüestió catalana:
- Ximo Puig (PSOE-President de la Generalitat Valenciana): Las declaraciones de Germà Gordó son inoportunas, insensatas e irresponsables.
- Pablo Echenique (PODEMOS) Germà Gordó utiliza razonamientos psicodélicos
Mentrestant, el Diari “Última Hora” recollia també aquests dies l’opinió d’alguns partits polítics illencs al voltant d’aquesta proposta:
- Marga Prohens (PP) respongué”Aquestes declaracions són una barbaritat i una vergonya”
- Cosme Bonet (PSIB-PSOE) “Seria en un futur distant i no en aquestes eleccions” i Alberto Jarabo (PODEMOS-PODEM) “M’interessen més els debats al voltant dels drets dels ciutadans”. Ambdos polítics defugiren de respondre de forma evident.
- David Abril (MES) contràriament a lo que molts poguessin pensar d’un partit que s’autodeclarava fins no fa gaire com a sobiranista respongué “No faria massa cas a declaracions com aquesta”.
Si bé partits com el PP i el PSOE s’han oposat frontalment des d’un principi al fet independentista i fins i tot a qualsevol possibilitat de descentralització de l’estat, sempre se m’ha fet estrany veure com partits que defensen la independència de llocs com el Sàhara i Palestina rebutgin el mateix fet pel que fa a la nostra terra, o que aquesta mateixa gent acudeixi a manifestacions exhibint banderes de Grècia o de Islàndia però en canvi els hi costi tant i tant exhibir una senyera i no en parlem ja d’una estelada independentista.
Però es que en aquest cas ni tan sols es parla de la independència del lloc a on ells governen, sinó que simplement s’ha fet l’oferiment PERSONAL a gent en particular que per decisió pròpia vulguin tenir un document que els hi atorgui els mateixos drets que la gent que viurà a aquest eventual nou estat català.
Amb les coses així em ve al cap un altre raonament: Els polítics illencs que ens neguen aquesta possibilitat, pensen el mateix del fet que estats com el d’Israel faci el mateix amb les persones d’arrels jueves i a tothom que la vulgui o que Espanya faci el mateix amb els fills i nets de la gent que emigrà en el passat?
En fi, de vegades sembla que aquests partits intenten retirar el peu que trepitja la cara al país quan aquest té el nom de Palestina o Grècia, però quan es tracta del propi país, de les nostres illes, fan de col·laboradors necessaris per trepitjar-nos encara més, o si més no, actuen com a observadors passius.
Critic les declaracions del conseller Gordó, per radical INSUFICIÈNCIA. La nacionalitat catalana s’ha d’extendre no només als territoris que formen part de l’entelèquia dels Païssos Catalans (Alguer inclòs, per suposat) sino també als antics ducats d’Atenes i Neopàtria, i a tots els ascendents i descendents de qui foren socis del Club Súper 3. No podem fer parts i quarts en la història de la Corona d’Aragó! (o si volem seguir parlant d’entelequies, de la Corona Catalano-aragonesa)
Disculpa la meva broma Serafí, no te l’agafis malamanet. Una abraçada 🙂
Una altra aferrada per tu 😉 .
Però per la teva sorpresa, la teva ironia supera la realitat. Just has de fer una ullada a aquesta web per veure els supòsits en els que es pot tenir la doble nacionalitat espanyola http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/ca/areas-tematicas/nacionalidad/nacionalidad/tener-doble-nacionalidad . Si ho diuen els altres és un intent annexionista com el del tercer Reich (com diria en Felipe González) però si ho fan ells està bé. En fi…
Crec que confoneu la doble nacionalitat i la concessió de la nacionalitat. La doble nacionalitat només implica que no ha de renunciar a la que ja tenia una persona que vol obtenir la nacionalitat espanyola… però per obtindre aquesta darrera haurà de cumplir una sèria de requisits.
Hi ha diferentes vies com són la opció, la carta de naturalesa, o la residència. Així, un nacional d’un país sud-americà, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal, o un sefardí, no haurà de renunciar a la seva nacionalitat d’origen si obté la nacionalitat espanyola, però no per això tendrà doble nacionalitat espanyola. Haurà de cumplir els requisits que fixa el Codi civil, encara que poden ser, en casos, més lleus, per exemple la residencia que se’ls hi exigeix no serà els 10 anys de la regla general, sino de dos.
La carta de naturalesa sí que es pot fer servir en un sentit més polític-històric. Així per exemple s’afavorí via llei i reial-decret al 2007? la concessió de la nacionalitat espanyola per aquesta via privilegiada als integrants de les Brigades Internacionals, o també en la darrera modificació d’aquest mateix any als sefardites descendents de jueus expulsats històricament d’Espanya.
Amb tot, no hi veig l’ analogia que tant clara veis volsaltres (ho seria, crec, si es concedís la nacionalitat espanyola sense més requisits, als antics territoris espanyols)
No, ho deia perquè hi havia hagut certs polítics espanyols que havien dit que en el cas català això no seria possible perquè el seu govern no ho permetria 😉
Tanta sort de tu Libèl.lula que si no en Serafí s’avorriria…
No has de passar ànsia per això Pau. Fa molts d’anys que no tenc temps d’avorrir-me 😉