Coneixent en… Jaume Mercant Simó

Si vam aprofitar les Festes Patronals  per conèixer un poc millor n’Alícia Durán Riera, la regidora que s’encarrega de coordinar-les, no està de més que fem el mateix a les Festes de la Mare de Déu amb en Jaume Mercant Simó, el nou capellà del poble (a pesar que això de nou és relatiu… i és que els mesos passen volant) que juntament amb les diferents associacions de Sant Llorenç du endavant aquestes segones festes. 

Nom complet: Jaume Mercant Simó

Estudis, professió, càrrec o dedicació: Som llicenciat en Estudis Eclesiàstics (Filosofia i Teologia) per la Facultat de Teologia de Catalunya; Máster en Estudis Humanístics i Socials (Itinerari d’Estudis Tomístics) per la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona; i, actualment, faig un doctorat en Estudis Tomístics per la mateixa universitat, dirigit pel Rvd. Sr. Dr. I. Andereggen. Som membre de la Thomas Aquinas International Society. Vaig esser ordenat sacerdot a Mallorca, de mans de Mons. Jesús Murgui i Soriano, dia 14 d’octubre de 2007. Actualment, els meus càrrecs són: rector de Sant Llorenç, Son Servera i Son Carrió; Capellà de l’Hospital de Manacor; i Capellà de la Missa Tridentina (Missa Tradicional en llatí) de la Diòcesis de Mallorca.

  1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?

Amb el Doctor Comú de l’Església: Sant Tomàs d’Aquino.

  1. Quina és la qualitat que més valores en una persona?

La seva caritat i la capacitat que té d’estimar.  

  1. La teva major afició?

El joc dels escacs.

  1. ON I QUAN ET SENTS FELIÇ?

La felicitat no depèn tant dels elements accidentals de l’espai i del temps, ni tant sols és un sentiment. La felicitat és un estat de la persona. Aristòtil ensenya que la felicitat s’aconsegueix amb la contemplació de la veritat. En conseqüència, jo som més feliç quan més estic orientat cap a la Veritat, que és Crist. I la meva meta és arribar un dia a gaudir de la Felicitat Eterna en el Regne del Cel. Si la felicitat la limitam a un espai i un temps contingents, reduïm la mateixa felicitat a un sentiment passatger incapaç de donar pau i serenor a la nostra ànima.  

  1. Què no perdonaries?

Un cristià ho ha de perdonar tot, malgrat sigui més fàcil dir-ho, que fer-ho. Encara que, amb l’ajuda de Déu, tot es pot. Sincerament, m’agradaria poder ser capaç de perdonar fins a l’extrem, com Crist, el qual va perdonar els seus botxins estant clavat a la creu.

  1. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?

Ser capellà en un temps històric on està mal vist ser-ho. Som conscient que hi ha gent que se’n riu de jo pel fet de ser sacerdot. Però dono gràcies a Déu perquè això no m’afecta; som feliç essent capellà, malgrat les possibles burles.

  1. I el teu major error?

No ho sé; Déu me’l jutjarà.

  1. De quin color et veus?

No em veig de cap color. El meu pensament és racional-occidental: l’estètica occidental sempre ha estat representativa, no abstracta; seria absurd que jo m’identifiqués amb un color. Ara bé, si el que em demanau és quin és el meu color preferit, vos diré que el vermell, encara que em vegeu sempre vestit de negre per mor del meu hàbit sacerdotal.

  1. Quin és el darrer llibre que has llegit

L’Eneida d’en Virgili.

10. Un programa de TV He estat set anys sense televisor. Ara fa poc me n’han regalat una i, sincerament, per ara, no hi ha res que m’agradi. Els pocs programes que he vist els considero instruments de manipulació de masses.

11. Una cançó (i artista)Fra l’orror della tempesta” de l’Opera “Siroe, rè di Persia”, d’en Johann Adolf Hasse.

 

12. Per posar-te un defecte… Tinc un caràcter massa fort.

13. I una virtut? Som matiner.  

14. Llepolia preferida? Qualsevol gelato al Giolitti de Roma  

15. Quin moment de la teva vida recordes amb més alegria? El dia de la meva ordenació sacerdotal.

16. I quin amb més tristesa? La mort de la meva àvia.

17. Què trobes que hi sobra al Municipi? En temps de crisi, no sobra res.

18. Què hi falta? Com per tota Mallorca, més fe en Déu i més gent que vagi a l’Església. Si la gent tornàs a Déu seria, realment, més feliç.

19. A quin racó del teu poble et trobes més a gust? Evidentment, a la parròquia.

20. Una frase, idea o pensament final… Un pensament metafísic: “El bé és difusiu de si mateix, comunicatiu de si mateix, i quant més elevat sigui l’ordre al qual pertany, amb tanta més abundància i intimitat es comunica” (Sant Tomàs d’Aquino).

3 comentaris a “Coneixent en… Jaume Mercant Simó

  1. Jaume Mercant, cap vergonya de esser sacerdot i dedicar sa teva vida a s’esglèsia malgrat els errors que com germans humans que sóm, podemo tenir. Ens hem d’ajudar uns als altres per millorar o comentar amb respecte els possibles errors segons opini cadascú, pero no per fer mal, sinó per esser sincers uns amb altres i amb ànim d’ajudarnos tots entre tots mutuament.

    Tú i jo ens coneixem Jaume Mercant, quan eres un jovenet ja et coneixia. I per mi pareixies sa persona ideal per aportar molt a l’esglèsia del Nostre Senyor que tant de falta li fa, persones amb tan bona capacitat d’esser sants desde sa pròpia concepció (pero no és fàcil, i s’ha d’anar alerta perqué ens equivoquem irremediablement peró si la intenció es bona i sincera, i reconeixen els propis errors, l’unic que has de tenir en compte són les tentacions terrenals i mundanes de riquesses i honors d’homes i ses seves institucions (que pot ser estan bé, pero cap ni una val més que una sola “coma” dels Evangelis i de ses sagrades Escriptures (encara que per alguns ens fa més fàcil dirho que no caure, com jo mateix). Tentacions que ens feim uns als altres per tot arreu (a vegades comença disimuladament per atrapar s’ànima que quan es dóna compte de la situació no te cap sortida bona, i ens costa a vegades fer lo millor: sortirne desde l’arrel encara que sigui confessar, reconeixer, un error sense voluntat dolenta, pero error al fi i a la cap, i reconeixer que sortin d’arrel cualcú es pugui sentir-se traït (jo també podria sentirme traït com pretext a la meva distracció/error, peró el pretext no seria gens profitós per mi) i dir que no reconeix per traïr ningú 🙂

    Quin rollo que he fet eh? He comtat una “invenció” només perqué sí. Perque no tenia cap raó ni una per dir-ne aixó an Mn. Jaume Mercant (si n’hi ha, pura coincidència, ho promet).
    Crec que ha vingut perque n’estim tant an Mn. Jaume Mercant (encara que no comparto sa seva filosofia religiossa general, peró aixó lamentablement, des de qui ell era un mocós jo sabia que mai podriem coincidir de cap manera perqué s’esglèsia a Espanya és un niu de… l’era del Cop d’Estat i es martirs de s’esglèsia espanyola varen esser una neteja de clèrigs, sacerdots i bisbes amb filosofies republicanes i socialmarxistes. Quedan es terreny lliure per tot el reste de clèrigs de dretes i conservador i monàrquics, i que quant més amic i defensor al servei dels interessos de s’ideologia del règim… més futur i pes i càrrecs i responsabilitats (i doblers) guanyavem i els joves discípuls aprenien només aqueixa filosofia, i així també fins ará después de la Transició amb la successió a dit del dictador a un rei (justificat? Vale, ho varem perdonar pero… ara? … també a dit. Perqué es parlament va fer traïr greument el PSOE als seus electors. I el partir es deu als votants (al poble), si un partit es deu en cualcuna cossa (monarquía, crèdit a un banc, favor a un empresari, a un rei, princep, a un dictador llunya, o un demócrata llunya, etc) a cualcú que no sigui la gent del seu poble, ho havia d’avissar. Perque tothom contava (votants del psoe i no votants del psoe) de tota sa vida que el psoe representaba republicanisme (idó com a mínim votar apertura d’un process de diàleg i debat per fer-ne 40 anys después de sa dictadura ja a la fi un referèndum (que el primer pic, ho varem perdonar en favor de sa dreta encara que no ens agraïa pero varem esser comprensius que no era mijor ferne ja tan seguit un referéndum per un estat monarquic-republicà) per decidirnos d’un cop si volem Estat amb monarquia o Estat republicà. En fi. Així es veu idó com funcionen ses cosses en general (a nivel polític institucional, els seus “gens” que emanan cap amunt irremediablement) i s’esglèssia no és excepció, que s’esglèssia es va dibuixar a cop de militars contra civils en 1936 fent neteja a s’esglèssia del band perdedor (el band civil, com sempre, a menys que el republicà-marxiste es guany per un revolucionari violent armat i pugui mantenirse fort i contra sa democràcia, perque en quan fluixi militarment o en doni opcions democràtiques de governar a s’ideologia del “Capital”, sempre guanyen militarment o “capitalment” (medis de comunicació, etc). S’excepció va esser Venezuela que va ser totalmente democràtic (encara que enganin els medis occidentals, como així traten de denunciar experts i propis periodistes independents sense pedestal ni altaveu per dirho a tota sa població com fan els medis massius mentiders propietats dels Èlits Capitalistes) i va guanyar i aguantar (amb Chàves perqué va comportarse com un superheroi a finals dels 80 i principis dels 90, quan primer es va negar a complir l’ordre del govern-règim “bipartit democràtic (que duien ambdos 40 anys alternanse’n en es Poder) de comanar el seu exercit i armament a sa capital venezolana per “assasinar” a gairebé *1 millió* de manifestants contra l’explotació i abús que feien els darres governs. Els altres comandants varen obeir i varen matar amb es seus soldats i tancs. Pero Chávez es va negar en rotun (i llavors per 1992 va intentar es seu cop d’estat, i fracasas i anar a pressó. Per sortir después de cumplir sa comdena, i quan es va presentar a ses eleccions va arrasar (90% gairebé de vots) i va guanyar cada any ses eleccions que feia (amb controls internacionals, encara que a cops també ho diuen es mentiders sense escrupuls de sa dreta-feixiste).

    A la fi. Disculpi cualsevol valent o homicida que hagi llegit aquest espant sense peus ni cap.
    I desitjo que en Jaume, encara molt jove, pugui creixer, espiritualment i en saviesa, molt més si cap!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +5 (de 5 vots)
  2. Aixó ja ho sé! jajaja. Volia dir que aquell rollo podia esser perqué apreix i confio tant amb s’espirit d’en Mn. Jaume Mercant, que només em preocupa que cualcú volen o sense voler, el fassi res mal 🙂 No més era aquesta tonteria… perque sa vida s’apren volguem o no a base també de cops desafortunats que també tenen dret a manifestarse jeje. Adéu!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada