Cinc anys de música, cinc anys d’amistat, cinc anys de moments, viatges, vivències, notes, experiències i records. Tot i la brevetat d’aquesta petita teva història dins la nostra família, ens has deixat rialles, anècdotes i reflexions que et fan únic i irreemplaçable.

Arribaves, poques vegades tot sol, i tant si la gent hi era, com si encara no havíem arribat, sabíem de la teva presència. Els que estàvem a la sala tot assajant, sabíem que arribaves per la teva peculiar forma d’encalentir el trombó, entonant la primera estrofa de l’himne Espanyol. Els que encara no havien arribat, quan arribaven, es trobaven el teu estoig enfront de l’escala, damunt l’armariet. Mai passaves desapercebut.

Dintre de la sala d’assaig, sempre eren notes i música, i… qualque estona de cercar partitures, despistat, mai sabies on anaven a parar. Però devem recalcar els bons moments que passàveu després dels assajos, concerts i altres esdeveniments, asseguts a una cafeteria amb la “cerveseta”, era el teu moment, filòsof, amb veu tranquil·la i molt reflexiu, les teves xarles sempre ens donaven que pensar.

Treballador i amant de la música, també tocaves a la banda de Capdepera, on eres molt apreciat, i una orquestra de jazz, entre altres moltes col·laboracions musicals. Aquí, has tingut cinc anys intensos, dels quals has passat per molt bons moments, grans concerts, bons assajos i un que altre moment lúdic. Però no podem deixar de banda que als mals moment tu també estiraves, aguantaves el lloc i feies costat a la banda per tal de sortir endavant, has estat un company, però sobretot un amic.

De tot el que hem dit fins ara, no podem parlar de tu sense destacar el teu “humor peculiar”, que feia que cada moment fos diferent. Els teus comentaris, els fets i la teva rialla picaresca, et feia únic.

Grans anècdotes, les que vareu viure de viatge per Extremadura: el vostre llenguatge canviant l’idioma en tot moment, el nou grup que tot i la vostra ignorància va començar a dir-se “Los cuatro del este”, la vostra assistència a un funeral de cos present a la ciutat de Trujillo, tot al·legant que ja no es veuen, només són una petita part de tot el que hem pogut arribar a viure al teu costat.

Pot ser que Adéu només ho diguin als morts, però nosaltres no ens limitem ni resignem a donar-te aquesta despedida definitiva, sinó que et diem fins aviat amic, però així com era habitual amb tu:

Fins aviat, hasta pronto, see you soon, bis bald, a bientôt, a presto… i gràcies per tot Miquel.

La junta directiva en nom de la banda.