Familiars, músics, i amics es van acomiadar de Miquel Andreu Santandreu. Carta del seus fills

El passat divendres dia 4 de setembre, la notícia del desgraciat accident laboral que acabà amb la vida de Miquel Andreu Santandreu, s’escampà via WhatsApps, dins el món de la música a la comarca de Llevant, on era una persona molt apreciada. La Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar (de la que era component) va suspendre el concert que la banda tenia programat el passat dissabte dins el marc de les Festes de la Mare de Déu Trobada de Sant Llorenç.


Va de 18-07-2014 músics-crop
Miquel Andreu Santandreu, va néixer a Son Servera a finals dels anys 60 coincidint amb la decadència de les bandes de música a Mallorca. Son Servera seria un dels pobles més afectats el fenomen del turisme dugué a que molts de músics deixaren La Serverense (actual Banda de Música de Son Servera) al•legat motius de feina. Tot i això en Miquel va dur sort i va començar a solfejar amb el rector don Rafel Umbert. Així m’ho va contar l’any 1988 quan preparava el llibre: Recordances, la Banda de Música a Son Servera. “El rector Umbert era un home molt obert, amb ell, a més de música, podien parlar de qualsevol tema…era un gust. El meu germà Jeroni també va aprendre música amb ell. Jo vaig tocar per primera vegada amb la banda el tamboret un Dijous Sant, tant poc en va agradar que al matí següent…em vaig fer el malalt per no tocar-hi”.
Més endavant passà a tocar-hi la flauta i va quedar captivat per la música. Col•laborà amb la banda fins que marxà a fer el servei militar amb la banda del Regiment. Allà s’enamoraria definitivament del trombó de vares fins al final dels seus dies, en que continuava estudiant i perfeccionant la seva tècnica a l’Escola de Música de Franco Bombelli.
Des de fa uns anys en Miquel era component de la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, col•laborava amb la Banda de Música de Capdepera, i durant uns anys va ser component també de la Banda de Música de Manacor, en la qual continua tocant sempre que els estudis li permeten la seva filla Marina, que ha heretat la seva afició pel trombó.
El passat dilluns a l’església de Sant Joan Baptista de Son Servera el rector Mn. Jaume Mercant, va celebrar el funeral en sufragi de la seva ànima. Durant la celebració els músics Franco Bombelli, al piano; i Miquel Gayà al trombó, interpretaren diferents obres entre elles, Lament. Al costat de l’altar hi havia una gran fotografia d’en Miquel. La seva filla Cristina en nom de la família va agrair les mostres de condol, i va llegir una emotiva carta dedicada al seu pare. Petra Bauçà, amiga de la família, es va acomiadar d’en Miquel amb la cançó “Laura”, d’en Lluís Llach. Els components de les bandes de música de Sant Llorenç des Cardassar, i Capdepera, a més d’alguns músics de la banda de Manacor, tocaren durant el condol,que va durar més d’una hora.
Descansa en pau Miquel, i rebin la seva dona, Cati, les seves filles Marina, i Cristina, fill Miquel Àngel, pares Miquel i Margalida, germans Jeroni i Jaume, i la resta de familiars i amics, el més sincer sentiment de condol per la mort de l’amic Miquel.
Miquel Andreu Banda concert Santa Cecília 22-11-2014 006-crop
Carta dedicada a Miquel Andreu Santandreu, el nostre pare

Aquesta sentida i emotiva carta fou llegida al funeral en memòria de Miquel Andreu Santandreu, per part de la seva filla petita, na Cristina.

Mai pensàrem aquest estiu acabaría així. Aquestes paraules van per tu:
Tú ets el nostre suport, ets aquesta eina que necessitam tots per sobreviure. Poques persones són tan especials com tú, porques persones poden aspirar a ser la persona que has arribat a ser.
Te n’has anat, lluitant per noltros, fent feina, sempre perque tinguéssim tot el que ens mereixíem.
Hi ha tantes coses que et volem dir, que no sabem per on començar. Escrivim amb tot el nostre cor, amb amor, les coses amb amor sempre surten millor. I ara papà, què farem sense tu?.
Per sort nostre ens has ensenyat molt, falten moltes coses, però ens has deixat una persona capaç d’acabar la feina que vareu començar junts.
La teva imatge ens entra dins el cap, i costa que surti.
Aquelles darreres paraules que ens vares dir, aquella darrera abraçada, i les teves paraules de : “ser tu, no deixis mai de ser tu”. Tan de bo no l’haguéssim amollat mai dels nostres braços.
Encara no ens feim la idea, sabem que estàs devora noltros, escoltant-nos i
guiant-nos pel nostre millor camí.
Una metgessa, un futur físic, una futura metgessa i la millor persona que tenim, una mare que ens renya, protegeix i d’alguna manera té una part de tú.
T´admiram papà, amb cada record i cada molècula del nostre cos. Tothom que et coneix, sap lo especial que ets. Encara esperam que entris per la porta, vestit de blau, i amb ganes d’una cervesa “ben fresca”.
No som una família perfecte, som perfectes a la nostra manera, lo més important es que ens estimam i passi el que passi, junts podrem guanyar a gegants.
No saps lo molt que ens fas falta, lo molt que te necessitem . Tant noltros, com els teus pares, germans i més desitjats amics. A voltros, gràcies per
cuidar-nos en els pitjors moments.
Perque sempre hem de ser noltros, sempre endavant, i tú al nostre costat.
Junts farem que aquesta vida valgui la pena.
T’anyoram i t’anyorarem per sempre, i ara demana’m a Déu que t’aculli amb Ell al cel i gaudeixis d’alegria eterna.
Els teus fills: Marina, Cristina, i Miquel Àngel.
page Miquel 1

Un comentari a “Familiars, músics, i amics es van acomiadar de Miquel Andreu Santandreu. Carta del seus fills

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada