Continuam amb la promoció de grups joves i emergents amb la falsa esperança que algun promotor/teatre/ajuntament  els dugi a tocar per aquí. En aquest cas repetim amb Alidé Sans, que té la peculiaritat, a part de cantar i tocar bé, de defensar una cultura tan minoritària com l’occitana (apoteòsica en el segle XIII amb els trobadors i ara quas ien perill d’extinció).  

Si en l’anterior ocasió havíem mostrat el seu vessant més hip-hop ara presentam la seva part més cantautora. De fet, el seu  primer i únic disc  Eth Paradís ei en tu, que he hagut d’adquirir per internet a través de l’Fnac perquè a Mallorca cap tenda el tenia (gràcies Internet!), quasi totes les composicions són d’aquest format, com si el hip hop ja formés part d’una etapa anterior de l’artista. Sigui com sigui sona igual de bé (i el millor de tot és que Alidé només té una vintena d’anys per la qual cosa encara té molt de marge de millora).  Aquí en teniu una prova: