Punta de n’Amer, 30 anys (I)

Ara que ha fet trenta anys que el Parlament de les Illes Balears va declarar Sa Punta de N’Amer com a Àrea Natural d’Especial Interès, pens que és un bon moment per recordar-ho i fer una mica d’història sobre aquest fet, que jo, per diverses circumstancies vaig viure molt intensament.

Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar Sa Punta com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot Sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altre, corresponia a Sa Punta.

Com a curiositat, cal recordar que el Pla General de la Zona Costanera de Sant Llorenç de 1968, ordenava unes 800 Ha, amb un desenvolupament urbanístic de 78.000 habitants entre vivendes, apartaments i hotels i que les Normes de 1994 reduïren a 277 Ha el sòl urbà i urbanitzable .

El projecte de Sa Punta que es va presentar a l’Ajuntament, contemplava unes quantes urbanitzacions, una zona hotelera, una zona de xalets, un camp de golf, un port esportiu i una zona de serveis del port.

En aquell temps, quan ja hi havia un rebuig creixent a seguir urbanitzant Mallorca, els urbanitzadors solien presentar els projectes plantejant el màxim possible per anar reduint a la seva conveniència en funció de les pressions rebudes.

Així, el projecte inicial es va modificar i es va presentar a finals de l’any 1984, aquest segon projecte volia fer veure que s’havien reduït les aspiracions urbanitzadores, quan pràcticament es pretenia el mateix que abans però amb una sèrie de modificacions per tal de fer canviar d’opinió a certs polítics reticents a aquell primer projecte.

Per posar un exemple clar d’això, la zona verda pública, en principi prevista al final de Sa Punta, després del Castell, es projectava com a part del pinar existent i part de la zona hotelera que ocupava l’esmentat pinar passava a l’altra banda de la carretera.
Vull dir que durant mesos, l’Ajuntament va negociar aquests canvis amb els promotors i el Govern Balear, a través del Conseller d’Obres i Urbanisme, partidari de la urbanització. Suposo que El PSM i jo no érem convidats a aquestes reunions perquè des del primer moment i davant la covardia d’altres grups polítics, manifestarem clarament i públicament que estàvem en contra de qualsevol urbanització a Sa Punta.
Per il·lustrar el que passava he recollit el que publicà la revista «Manacor Comarcal» sobre el Plenari realitzat a Sant Llorenç el 14 de novembre de 1984.

«La proposta va ser, contra el que s’esperava, de denegar el projecte i posar-se en contacte amb els urbanitzadors per tal que el modifiquin i el presentin de bell nou. Segons el regidor del PSM, Antoni Sansó, el ple va ser una farsa i exhortà a la gent que és contrària a la urbanització a que no s’oblidin del tema, ja que hi haurà altres intents d’urbanitzar».

Antoni Sansó

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada