Ressenya de l’Elefant Verd: No! de Marta Altés

Després d’un estiu entre scànners, bosses de plàstic i llistesdelacomptra, L’Elefant Verd torna a la jungla amb una història de cans, amb una de cans amb dos noms, amb una de cans que fan coses de cans: ensumar el cul dels altres cans, encalçar moixos, cercar tresors, gratar-se, remenar la coa…amb una de cans que encantarà a tots aquells que per qualque motiu es passin el dia cridant No! sense cap resultat. Potser No! us ajudi a descobrir el perquè.

MARTA ALTÉS

NO!

Thule edicions

De vegades imagino que això de ser un ca deu esser fantàstic: menjar i dormir i, de tant en tant, jugar amb l’ós de tela, jeure panxa enlaire, rosegar qualque os i, potser, encalçar un moix…però, de vegades, també penso que deu resultar confòs quan, enlloc de dir-te pel nom que toca, te’l canvien i et diuen Hep!, o Vine!, o NO!

Aquest és precisament el problema del Floc, o, millor dit del No!, el ca protagonista de l’Àlbum de Marta Altès publicat per Thule edicions. El No! és un ca de raça indefinida, panxa blanca, orelles dretes, pèl curt i cara molt simpàtica al que li agrada, a més de menjar i dormir i jugar amb l’ós de tela i jeure panxa enlaire, ajudar a la seva família. Perquè el No! se l’estima molt a la seva família, tant, que fa qualsevol cosa per ella, des d’exposar-se a patir un atac de cor degut a un sobreesforç al estirar el patinet, fins a ajudar-la amb les feines de la casa.

Clar, amb tanta dedicació la família també se l’estima molt a ell, per això el criden sempre: quan vol jugar i s’enfila però sense voler els embruta el criden pel seu nom: No!; quan els ajuda a cercar un tresor al jardí el criden pel seu nom: No!; i quan els encalenteix els llançols abans d’anar a dormir el criden també pel seu nom: No!

Marta Altès (Barcelona, 1982) parla en aquest àlbum d’aparent sencillesa i molt d’humor, de la complexitat de l’acte comunicatiu. A través de dues veus, la del No! que ens explica tot el que fa per ajudar a la seva estimada família, i la de la família, que apareix representada a través del crit Nooooo!, els lectors, petits i grans, se n’adonen de la manca de connexió que s’estableix entre el missatge enviat per la família i la recepció que del mateix en fa el No!, el resultat: rialles assegurades que deixen una pregunta final: per què el No! porta un collaret amb un nom que no és el seu?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada