Mare, pare… com neixen els nins?

Sovint els extres d’un cd de música són una presa de pèl. Gent que crida o diu estupideses, renous rars, distorsions sense sentit, notes discordants… en resum, són simples temes anecdòtics per omplir.

Però hi ha un àbum, Próxima Estación: Esperanza, de Manu Chao, que té una obra mestra com a “tema extra” (Infinita tristeza). A part de diferents proclames polítiques i socials (pròpies d’aquest artista multicultural), hi ha una conversa que sobresurt per damunt de totes i que sempre he trobat preciosa (ja des de l’adolescència, que va ser quan adquerí el cd): és la pregunta, sempre difícil de contestar i que posa en compromís a qualsevol, que fa un fill a la seva mare per saber  com neixen els nins i la poètica i preciosa resposta que li dóna ella. 

Sovint davant aquesta pregunta ens posam nirviosos i no sabem si dir la veritat o no. Alguns opten per dir “mentidetes piadoses” (que deia la meva padrina), com ara que els infants els duen  les cigonyes, que els baixen els àngels del cel… i d’altres per dir simplement la  veritat, la qual cosa pot provocar a vegades situacions còmiques com la que visqueren els meus pares quan m’explicaren l’art de la reproducció. Tot mès, després d’haver sentit les explicacions dels meus pares i haver llegit un llibre orientatiu que ells mateixos em prestaren sobre la concepció dels nins, vaig entrar a la cuina, mentre sopaven, i els vaig dir: “Au, començau… Vull veure com es fa!”. Com podeu suposar, els pobrets es van posar vermells com una tomàtiga…

Manu Chao en aquesta tema extra opta per la poesia i a través d’una preciosa metàfora la mare explica al fill com neixen els infants. Jo, encara, cada pic que ho sent m’emocion. Miam si a vosaltres us passa el mateix:

Emotiu, veritat? A continuació us deix el diàleg per si el voleu analitzar amb més tranquil·litat:

[Boy:] Mama…?
[Mum:] Qué?
[Boy:] Puedo tener Hijos?
[Mum:] Ahora no porque tienes siete años
[Mum:] Pero los tendrás cuando seas mayor y te cases
[Boy 2:] Quién tiene antes el niño, la madre o el padre
[Mum:] El padre pone la semilla como te he dicho,
y la madre pone la tierra en que esa semilla hará la flor.
[Boy:] Y quién es la flor?
[Mum:] Tu

[Mum:] Yo siempre estaré a tu lado
Yo siempre estaré a tu lado

(Hoy tenemos la oportunidad
de dirigirnos a todos los niños.
Es un momento muy importante, definitivo.
Revelaros el secreto más grande de la humanidad.
La verdad sobre el nacimiento de los niños)

(Mitad y mitad es suficiente)

(Radio mano papachango)

(Nos hemos decidido a revelaros este misterio
porque no consideramos justo el que vosotros
grandes y verdaderos amigos de lo auténtico
os sintáis engañados
no ya por vuestros padres, naturalmente
sino por otras opiniones ignorantes
( ignorantes ignorantes ignorantes…)

[Boy:] Y qué tienen que hacer el padre y la
madre para tener niños?
[Mum:] Solo quererse mucho.
[Boy:] Como vivimos dentro de ti?
[Mum:] Pues como la luz vive en su lámpara
o el agua dentro del vaso. Es como si
quisiera ver el interior de un corazón.

[Mum:] Yo siempre estaré a tu lado
[Chorus:] Que hora son mi corazón?
[Mum:] Yo siempre estaré a tu lado
[Chorus:] Que hora son mi corazón?
[Mum:] Yo siempre siempre estaré a tu lado
Yo siempre estaré a tu lado…
yo siempre estaré a tu lado

[Pregonero:] Proxima estación…
[Woman:] Esperanza: avenida de la paz

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada