Torcebraç

Quan era petit, per demostrar la força que un tenia, solien esser freqüents entre els al·lots els combats de torcebraç. Es tractava d’asseure’s a una taula, un davant l’altre, agafar-se la mà dreta amb el dit polze entrecreuat, recolzar el colze –valga la redundància– damunt la taula i procurar fer pegar amb els nuus de l’adversari damunt la fusta. Hi havia unes normes: no es podia doblegar el braó, ni aixecar el colze de la taula, ni ajudar-se amb la mà esquerra. Llavors, normalment guanyava el més fort… però no sempre, ja que n’hi havia qualcun que, sense esser cap samsó, li havia agafat el tranc i, si bé gairebé mai aconseguia doblegar el braç de l’adversari, podia aguantar les envestides i provocar un empat o fins i tot, si l’altre ja estava molt cansat, assolir la victòria. Es tractava, per tant, si un era més dèbil, d’aguantar fins que l’adversari hagués acabat les forces i després aprofitar l’ocasió per tòrcer-li el braç.

El procés cap a la independència que iniciaren fa alguns anys a Catalunya ve a esser també una espècie de torcebraç. D’una banda, un dels contrincants disposa de tot l’aparell de l’Estat: Constitució, Govern central, Tribunal Suprem, l’opinió pública de la resta d’Espanya, la majoria de partits…; de l’altra, alguns milions de catalans que estan farts del que consideren una discriminació cultural i econòmica fan costat a la Generalitat. D’entrada sembla que ha de guanyar el primer, perquè té més força, però la veritat és que de cada vegada són més els catalans que s’apunten a l’independentisme i, pel que s’ha vist fins ara, pareix que van aguantant les envestides a base de pseudoreferèndums i eleccions autonòmiques.

Com acabarà la cosa? Igual que en el torcebraç: guanyarà el qui tengui més capacitat d’aguantar. O tenia més força Mahatma Gandhi que l’Imperi Britànic, quan va abastar la independència de l’Índia? O en tenien més les sufragistes que a principi del segle XX aconseguiren el dret de votar per a les dones, sense que les lleis en fossin un obstacle? Ho varen esser, un obstacle, les lleis franquistes, quan s’aprovà aquesta Constitució que alguns es neguen a actualitzar? Ja ho deien els antics: el qui resisteix, guanya.

Un comentari a “Torcebraç

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada