La cançó en català de la setmana (109) Roger Mas-Ella té un cel als ulls

Aquest solsonenc forma part d’aquest grup de cantautors que podríem anomenar de terra endins i que es solen situar geogràficament, pel motiu que sigui, allunyats de la mar i de la gran capital. De veu gruixada i un cert aire solitari. Segurament si d’aquesta definició en llevéssim l’origen del cantautor, podrieu pensar que parlam de cert cantant amb barba i capell, per això mateix ho deia 😉 .

La cançó de la que avui parlam i que es troba inclosa al nou disc del cantant, és de ritme molt pausat i tranquil, i convida a escoltar-la un dia plujos i que a defora bufi el vent… bé, veig que m’entorn cap allà mateix 🙂 . Bé, sigui com sigui, aquí teniu “Ella té un cel als ulls”.

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Quan els meus ulls es mullen,
ells s’empassa les llàgrimes
i amb la seva veu dolça
tot els inferns em fa oblidar.

Potser ella té ganes de plegar,
però amaga sa tristor
i em convida a saltar
per sobre el gran riu de l’enyor.

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Com un gran raig de sol
que em crema els ulls de tant mirar,
ballo en els seus cabells;
com un follet trist i rialler.

Si tot sembla perdut,
i s’estreny al laberint,
ens agafem de la mà
i saltem junts.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada