La cançó en català de la setmana (110) Brams-Energia

Qui coneix al grup Brams sap que totes les seves cançons són d’un compromís tant social, com de país irrefutable.

Aquesta en concret versa al voltant del que tenen com a país,  i per altra banda d’altres que no tenen ni desitgen. Un bon exercici d’autoestima i d’orgull per aixecar l’esperit al més esmorteït.

Tenim camins,
tenim brúixoles i cames,
tenim instruments,
tenim solfa i tenim so,
tenim un llit,
tenim nit i per tant somnis,
tenim amics
escampats arreu del món.

Tenim martell,
tenim foc, tenim enclusa,
tenim la falç,
tenim juny i camps de blat,
tenim fogons,
tenim olles i vianda,
tenim maons,
tenim plànols i terreny
i un desig foll i ferreny.

I energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent .

Tenim veïns
que aniran venint a casa,
tenim botxins
que aviat fotran el camp,
tenim records
per saber de quin peu calcen,
tenim gegants
i diables i petards
i bons vins per celebrar.

No tenim cap
bandera imperialista,
no tenim cap
frontera envers germans,
no tenim pas
interessos petrolífers,
ni cap esclau
a les mines de diamants,
però tenim en dosis grans.

Un comentari a “La cançó en català de la setmana (110) Brams-Energia

  1. Bona cançó de Brams, però una encara millor de Brams és “Història d’Espanya”.

    😉

    Benvinguts i benvingudes a la classe magistral
    de la història d’Espanya oficial
    que desmentirà les faules i els contes obscens
    amb què els nacionalistes adoctrinen els nens.

    Gràcies a dos premis Nobel com en Fabra i en Bauzá,
    per combatre la mentida, finalment arribarà
    a totes les escoles de cara al curs que ve
    la història d’Espanya que els nens han de saber.

    Tres mil anys d’història són
    i per tant és la nació més antiga del món,
    i de fet a les pintures d’Altamira ja s’hi veu
    una tuna, un tricorni i el Santiago Bernabéu.

    Els romans i els visigots vingueren aquí
    pel bon tracte al turisme i no pas a conquerir.
    La Dama d’Elx, que ja parlava valencià,
    per educació en espanyol s’hi va adreçar.

    Però allò que tant
    confon i estranya,
    amb la història tan gran
    que té Espanya
    és que alguns vulguin fotre el camp.

    El rei Jaume, que era manyo i lapaoparlant,
    va fer fora tots els moros de Mallorca i del llevant,
    no pas com a reconquesta, sinó perquè van venir
    a robar la feina a la gent d’aquí.

    Després vam descobrir el continent americà
    i aquella pobra gent tant es va meravellar
    que morien a milers a les mines d’or
    per pagar la catequesi i les classes d’espanyol.

    I així vam ser l’imperi on
    es deia que el sol mai no s’hi pon
    i si s’ha desfet és perquè no hem fet ús
    de la força contra qui no hi està de gust.

    Quan Europa feia la revolució industrial
    al principi ens va fer mandra i més tard ens va fer pal,
    i vam evolucionar fins al moment precís
    que Franco va guanyar les eleccions del trenta-sis.

    Va ser el mateix Franco el fundador
    de la democràcia, i en té els drets d’autor.
    Hi ha qui atribueix als grecs l’invent,
    però amb un altre sentit: govern de la gent.

    Democràcia i monarquia per separat
    ens van donar tan bon resultat
    que les vam unir de forma experimental.
    I mireu si ens ha anat bé, que hem guanyat un mundial.

    Font: http://www.viasona.cat/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)

Respon a J. Lliteras Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada