Qui coneix al grup Brams sap que totes les seves cançons són d’un compromís tant social, com de país irrefutable.
Aquesta en concret versa al voltant del que tenen com a país, i per altra banda d’altres que no tenen ni desitgen. Un bon exercici d’autoestima i d’orgull per aixecar l’esperit al més esmorteït.
Tenim camins,
tenim brúixoles i cames,
tenim instruments,
tenim solfa i tenim so,
tenim un llit,
tenim nit i per tant somnis,
tenim amics
escampats arreu del món.
Tenim martell,
tenim foc, tenim enclusa,
tenim la falç,
tenim juny i camps de blat,
tenim fogons,
tenim olles i vianda,
tenim maons,
tenim plànols i terreny
i un desig foll i ferreny.
I energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent .
Tenim veïns
que aniran venint a casa,
tenim botxins
que aviat fotran el camp,
tenim records
per saber de quin peu calcen,
tenim gegants
i diables i petards
i bons vins per celebrar.
No tenim cap
bandera imperialista,
no tenim cap
frontera envers germans,
no tenim pas
interessos petrolífers,
ni cap esclau
a les mines de diamants,
però tenim en dosis grans.
Bona cançó de Brams, però una encara millor de Brams és “Història d’Espanya”.
😉
Benvinguts i benvingudes a la classe magistral
de la història d’Espanya oficial
que desmentirà les faules i els contes obscens
amb què els nacionalistes adoctrinen els nens.
Gràcies a dos premis Nobel com en Fabra i en Bauzá,
per combatre la mentida, finalment arribarà
a totes les escoles de cara al curs que ve
la història d’Espanya que els nens han de saber.
Tres mil anys d’història són
i per tant és la nació més antiga del món,
i de fet a les pintures d’Altamira ja s’hi veu
una tuna, un tricorni i el Santiago Bernabéu.
Els romans i els visigots vingueren aquí
pel bon tracte al turisme i no pas a conquerir.
La Dama d’Elx, que ja parlava valencià,
per educació en espanyol s’hi va adreçar.
Però allò que tant
confon i estranya,
amb la història tan gran
que té Espanya
és que alguns vulguin fotre el camp.
El rei Jaume, que era manyo i lapaoparlant,
va fer fora tots els moros de Mallorca i del llevant,
no pas com a reconquesta, sinó perquè van venir
a robar la feina a la gent d’aquí.
Després vam descobrir el continent americà
i aquella pobra gent tant es va meravellar
que morien a milers a les mines d’or
per pagar la catequesi i les classes d’espanyol.
I així vam ser l’imperi on
es deia que el sol mai no s’hi pon
i si s’ha desfet és perquè no hem fet ús
de la força contra qui no hi està de gust.
Quan Europa feia la revolució industrial
al principi ens va fer mandra i més tard ens va fer pal,
i vam evolucionar fins al moment precís
que Franco va guanyar les eleccions del trenta-sis.
Va ser el mateix Franco el fundador
de la democràcia, i en té els drets d’autor.
Hi ha qui atribueix als grecs l’invent,
però amb un altre sentit: govern de la gent.
Democràcia i monarquia per separat
ens van donar tan bon resultat
que les vam unir de forma experimental.
I mireu si ens ha anat bé, que hem guanyat un mundial.
Font: http://www.viasona.cat/