L’arboça, usos i propietats

     Tornarem a intentar agafar el fil de la secció de cuina i hi afegirem aliments, herbes medicinals i receptes.
     En aquest article xerrarem d’un fruit de muntanya que molts coneixem. L’arboça o “arboç”, aquest casi desaparegut fruit associat a la ciutat de Madrid (on l’arbre està situat al costat de l’ós), va ser molt apreciat en el passat per la gastronomia àrab.
el-madrono-usos-y-propiedades-2-1200x673
     L’arboça és el fruit d’un arbust denominat “Arbutus unedo”, de fulla perenne color verd fosc, originari dels litorals de l’Europa meridional, que floreix durant la tardor i que triga al voltant d’un any a madurar, per la qual cosa coincideix, entre mitjans d’octubre i desembre, la floració amb la recol·lecció dels fruits.
     Quan l’arboça està madura presenta un color vermell intens i, tant si els comprem a les fruiteries o anem al camp a recol·lectar-la, hem de triar les que presentin un millor aspecte visual, sense cops ni macadures ja que són un tipus de fruita molt perible que convé consumir-la a la major brevetat possible.
     L’arboça, quan està madura, conté un 10% d’alcohol invertit, de manera que antigament solien utilitzar aquest fruit per elaborar orujos i vinagres.
     Els usos de l’arboça són molts, però potser el més conegut sigui l’ús que se li dóna a la cuina, encara que a penes tinguin gust i siguin una mica insípides. Són riques en sucre invertit, pectina i àcid màlic, pel que solen emprar-se per elaborar gelatines, melmelades i confitures, encara que també es poden consumir crues. Un cop elaborat és ideal per amanir carns, caça i, sobretot fruites exòtiques.
     Com en el porc, l’arbocer s’empra tot, fins a les arrels. Entre les moltes aplicacions d’aquest arbust, cal destacar també que les fulles i l’escorça contenen tanins, per la qual cosa s’han utilitzat per adobar pells i, en medicina popular, com astringent. La seva arrel, un cop cuita, s’empra contra la hipertensió, encara que, també se li atribueixen propietats antiinflamatòries i antireumàtiques. L’escorça i les fulles són indicades en cas d’afeccions urinàries. Un cop cuites durant mitja hora, es deixen que reposin, es cola la infusió i ja es pot prendre.
     Tots els lectors que volgueu participar estau convidats a fer-ho enviant un correu a mlrodriguez@card.cat. Intentarem rescatar antics remeis casolans i receptes de les nostres padrines sense deixar de part l’actualitat.

Un pensament a “L’arboça, usos i propietats

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.