Benvolguda Josepa,

Després de veure per la televisió els candidats de les eleccions de diumenge, com que encara som fadrina, m’ha semblat que qualsevol d’ells podria esser un bon partit, i més quan sent el que em prometen: en Rajoy diu que les seves intencions són bones i que va en sèrio, en Sánchez que vol un futur amb mi, en Rivera que li faria molta il·lusió i n’Iglesias que també vol estar amb mi. Per ventura en Rajoy és un poc vell per una dona com jo, en Sánchez i en Rivera són els més plantosos, però semblen una mica antics, sempre tan encorbatats, i n’Iglesias és com a més modernet, encara que pareix que sua un poc massa pel meu gust, jo que som tan fina…
A vostè què li pareix? Creu que puc tenir esperances?

 Una enamorada

Benvolguda enamorada,

Filla meva, no t’enfadis, però crec que ets un poc bleda. Pareix mentida que encara et creguis el que diuen els candidats durant la campanya electoral, després de tants d’anys de dir-te mentides. Ara no veus que quan hagi passat diumenge no se’n recordaran de res de lo que et prometeren? I si et penses que qualcun et farà ofertes de dur-te a l’altar a canvi del vot pots pujar damunt un dit i veuràs Madrid.
Deixa-ho anar. Si tens festegera mira si trobes un bergantell –o una bergantella– que tengui feina fixa i que li agradi fer-te pessigolles, passa-t’ho el més bé que puguis i tal dia farà un any, però deixa anar els polítics que no en treuràs res de bo, creu-me.
Rep una abraçada de

Josepa Cortès