Gabriel Barceló Bover, premi Josep Maria Llompart de l’OCB

El proper dia 27 de desembre, al Teatre Principal de Palma, Gabriel Barceló Bover rebrà el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear. Aquest premi  s’atorga a una persona que hagi destacat per dedicar-se a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional en l’àmbit de les Illes Balears.Gabriel Barceló, nascut el mes de novembre de l’any 1936, a Manacor, dibuixant, escriptor, ensenyant i activista cultural, va ser el primer director de l’Escola de Mallorquí de Manacor.

El seu currículum és impressionantprofessor de català i estudis de filosofia i lletres, inacabats, s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua catalana i del dibuix.

Ha estat professor de català en diverses localitats de Mallorca, fundador i director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, que tingué com a objectiu divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament el català i director del Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Manacor.

Ha col·laborat regularment a la premsa i en revistes culturals, com ara Diario de Mallorca, Escola Catalana, El Mirall, Lluc, Llengua Nacional, Perlas y Cuevas, Manacor Comarcal, 7Setmanari, Arbre, Flor de Card, Sa Revista de Santa Margalida, El Faro Balear i Cent per Cent, entre d’altres, sovint amb els pseudònims Es Ros d’es Carritxar o S’ase d’en Móra, GBB i El Faroler. 

 Ha escrit el guió de nombrosos muntatges àudio-visuals de divulgació de cultura popular dels Països Catalans.

Membre de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Inicia la trajectòria literària amb l’estrena d’algunes obres teatrals, Els hereus del retratista (1955) i Beyrut de dol i de festa (1960)  i, seguidament, publica diversos llibres de narrativa ambientats a la nostra illa, com Viatge de brusquers (1965), El cafè dels xots (1969), De sol a sol : l’amo en Vicenç Santandreu (1981), Gent de forana (1981), Eixarmant camí (1982), Coneguem ca nostra (1983), i llibres de temes divulgatius com La nostra terra (1981), Una escapada a Sardenya (1982), Gent d’empenta (2002) i Historietes suburbanes (2010).

Ha conrat la biografia amb la publicació de De barcelons i altres parents, Mossèn Alcover, l’home del Diccionari (2001), Gent d’empenta. 25 anys de mostrar cara (2002),  Pere Orpí, confessió general d’un capellà poeta (2003), Andreu Llodrà vist per alguns dels seus amics (2006), Antoni Riera Nadal vist per algunes amistats (2010), De rigos i altres parents (2012).

En l’especialitat d’obres de descripció i viatges ha publicat Viatge de brusquers (1965),  La nostra terra (1981) i Manacor a vista d’ocell (1984)

També s’ha prodigat en poesia, amb els reculls Història glosada de l’errant Llorenç Moliner (1981), Deu anys d’innocència (1998), Versos i esforços (2005) i 40 brams de s’ase d’en Móra (2006), Recull de glosats d’un poeta sense escola. L’amo Antoni Vicenç Santandreu de Son Garbeta (2012).

Ha publicat també llibres d’aprenentatge de la llengua, de lingüística, de toponímia i de genealogia. Ha tingut cura de l’edició dels sis volums de l’Epistolari familiar de Mossèn Alcover (1989-1997), així com de la majoria dels 60 números dels “Papers de sa Torre” del Patronat de l’Escola de Municipal de Mallorquí.

Fou l’impulsor del grup d’escoltes “Mossèn Alcover” i “Verge de les Neus” a Manacor l’any 1959.

L’any  2002 rebé el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, “Per tota una vida consagrada a l’ensenyament i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a diverses localitats de Mallorca, en especial amb la creació i direcció de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor -destinada a divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la nostra llengua i cultura-, on ha col.laborat en el reciclatge de mestres i professors; i perquè com a director del Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament manacorí ha donat suport a les campanyes municipals de normalització lingüística, a més de ser autor de diversos llibres sobre lingüística, toponímia, l’epistolari Alcover, etc.”

Gabriel Barceló sempre ha tingut molt de contacte amb Sant Llorenç. La darrera vegada que li vàrem veure, públicament, va ser en la presentació del llibre Recull de glosats d’un poeta sense escola. L’amo Antoni Vicenç Santandreu de Son Garbeta.

Enhorabona, Biel! Per molts d’anys!

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada