Anàlisi de les eleccions

Coneguts els resultats electorals, és ben clar que s’obre un nou escenari polític, lluny de l’antic bipartidisme. Això sí, un escenari complex i molt mal d’organitzar, la qual cosa fa que per una banda ens haguem de congratular pel nou pluralisme que hi ha, però alhora preocupar-nos perquè la divisió és tal que no sé si seran capaços de formar govern (ja obir, atemorit, a l’horitzó la possibilitat d’unes noves eleccions…).

Per fer-ne un retrat ràpid: queda clar que tant el PP com el PSOE han perdut molts de vots… la gent s’ha cansat de la vella política i vol nous aires (la corrupció a ambdues bandes segur que hi ha ajudat). La meva opinió és que aquest nou punt de votants respecte a les eleccions de 2011  ha votat sàvia nova i que molts dels descontents del PP han optat per Ciutadans  i els del PSOE  per Podemos (amb totes les excepcions que segur que hi ha). Potser s’esperàs que Ciutadans fes un poc més encara (així ho deien les enquestes), però la seva nefasta campanya (recordem la magre actuació de Rivera en el debat a quatre o la polèmica en què es ficaren amb el tema de la violència de gènere) els ha perjudicat. També els més agosarats pronosticaven  que Podemos fins i tot podia desbancar el PSOE, però no ha estat així (a pesar que no ha faltat tant).

Més enllà, però, d’aquesta visió general hi ha certs punts que m’han cridat l’atenció:

  • Ha quedat en evidència per segona vegada (per si encara a algú no li havia quedat clar) que en Bauzá era nefast. Si fa uns mesos va ensorrar el PP en les eleccions autonòmiques, ara n’Isern, sense quasi fer res, en un parell de mesos li ha recuperat 17.000 vots per al Partit Popular. Per fer-s’ho mirar…

  • Ja poden anar de modernets, de centralistes i el que vulguin, però Ciutadans ha quedat ben retratat com el que és. El fet que a Menorca posassin només paperetes en idioma castellà (per cert, seran impugnades) quedaria en simple anècdota si no fos perquè a les dotze del vespre, quan va sortir en Rivera a parlar, els seus súbdits el reberen amb crits de “Soy español, español, español…” o “España, unida, jamás será vencida…”. Si sumes detallets… arribes a una clara conclusió. Però d’això nosaltres, a Balears,  ja n’estàvem més que avisats des del moment que posaven al capdavant de les llistes un defensor de la fictícia “lengua balear”.

  • Als mallorquins se veu que ens va el masoquisme. Des de fa anys ens omplim la boca dient que des de Madrid ens trepitgen (ens roben i, a més, no inverteixen), però som incapaços de votar algun partit d’aquí que defensi els nostres interessos. Abans era UM o PSM i ara MÉS o PI, és igual, canvien els noms però seguim sense tenir representativitat com sí passa amb Catalunya, País Basc, Galícia,  i, fins i tot, Canàries.   I a mi sempre m’han ensenyat que si esperes que els altres t’arreglin els problemes de ca teva, estàs ben arreglat.

  • Em sorprèn llegir alguns diaris estatals titulant que a Catalunya s’ha castigat als independentistes. Em poden dir on veuen això? A part del PP i Ciutadans, l’únic castigat ha estat el partit d’Artur Mas, però curiosament no ho relacionen amb la corrupció que ha inundat el seu partit sinó que amb la seva deriva independentista. Ja en tenen de ganes de llevar-se d’enmig el problema independentista… perquè jo el que veig és que la suma d’ERC (9 diputats; per cert, un  resultat històric), l’antiga CIU (8 diputats) i Podem (12 diputats) donen una majoria absoluta que  clama al cel que per favor els deixin fer ja un referèndum! Però  no hi ha ningú més cec que el qui no hi vol veure…

  • Sent a dir que Ciutadans i Podemos volen canviar la llei electoral. Per una banda ho  entenc ja que veig injust que un partit amb dos milions de votants com IU només tengui dos diputats i un altre, en canvi, amb el mateix número de vots en tengui 4, o que PP i PSOE tenguin més fàcil fer diputats. Però per l’altra em preocupa que aquest canvi arraconi els partits nacionalistes del País Basc, Catalunya i altres regions ja que així se diluirà la seva veu i serà difícil aconseguir que al Congrés estigui representada la realitat plurinacional de l’estat. Un bon dilema…

En resum, han estat unes eleccions històriques perquè s’ha canviat el típic mapa electoral que des de fa temps teníem (PSOE-PP, PP-PSOE), però ara fa falta saber si els partits se sabran adaptar a aquests nous temps i seran capaços d’entendre’s entre ells i, sobretot, si aquests partits nouvinguts seran capaços de canviar res o si tot era façana: poders fàctics, corrupció, llei electoral, reforma de la Constitució…

2 pensaments a “Anàlisi de les eleccions

  1. Hauran d’assumir que el que hi havia fins ara s’ha acabat i no queda més remei que asseure’s i parlar… Sien saben.
    D’altra banda! IU va treure 923.105 vots, no 2 milions.

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.