El temps passa

El 22 de gener de l’any 1893, l’Ajuntament acordà per primera vegada, després n’hi hauria més, concedir una subvenció per llogar una dida.

Aquesta informació està extreta de l’obra de Josep Cortès, Sant Llorenç des Cardassar. Cronologia 1236-2007.

“A on treia cap llogar-se per dida, tenint el seu viu? I per donar una excusa, havia al·legat que el seu home era a jornal i no tornaria fins al vespre. (…)tota ella se sentia remoguda d’una agitació interna.(…) fora de la llar,sa imaginació revivia intensament totes aquelles hores amb fets, dites i circumstàncies que s’entremesclaven en bellugueig confús, com una reverberació castigosa de mar assolellada.”

La Dida. Salvador Galmés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.