Si hi ha un pastís que sempre queda bé en qualsevol convidada és aquest.
La recepta és fàcil, bona de fer, amb pocs ingredients i molt econòmica.
Aquest postre es pot fer la nit abans i així també la crema serà més sòlida. Per fer la recepta amb menys dificultats i temps podeu fer servir flan del que ve en sobre en lloc de la crema pastissera.
Ingredients:
- 4 ous
- 100 grams de farina
- 100 grams de sucre
Elaboració:
– Batre els rovells amb el sucre fins a formar una crema que dobli la seva mida i canviï de color, passant d’un groc intens a un groc molt claret.
– Afegir la farina tamisada i barrejar fins que els ingredients quedin ben incorporats.
– Batre les clares a punt de neu i incorporar a la barreja anterior amb molta cura i suavitat.
Preescalfar el forn a 170 º
– En la pròpia safata del forn cobrir amb paper sulfuritzat (paper de forn).
– Untar el paper amb mantega.
– Distribuir la barreja sobre el motlle i aplanar amb un ganivet de manera que tots els costats quedin igualats.
– Enfornar durant 15 minuts o fins que agafi un lleuger color daurat.
– Retirar el pa de pessic del forn i després de dos minuts l’enrotllem fins final.
– Deixar refredar aproximadament per 1 hora abans d’omplir.
Ingredients de la crema pastissera:
- 4 Ous
- 100 grams de sucre
- 40 grams de maicena
- 500 ml de llet
Elaboració:
La tècnica consisteix a preparar una crema que quedi llisa i sense grums.
En un bol barregem els ous amb el sucre. Batre fins a formar una crema groguenca.
Tamisar 40 grams de maicena i incorporar a la barreja fins que quedi tot molt ben incorporat.
Afegir els 500 ml de llet, portar a foc lent movent sense aturar amb l’ajuda d’una vareta, cuinar fins espessir.
Transferir la barreja a un bol de vidre i tapar amb plàstic film fins refredar, això ajudarà que no formi una capa fina sobre la crema.
Una vegada que el pa de pessic estigui fred, desenrollarem i cobrirem amb una capa de crema pastissera.
Decorar amb sucre glacé tamisat.
T’has deixat la part més important i curiosa…
Algú sap per què té aquest nom? Pobres gitanos!
Je je com q veig q ningú contesta m’he cercat jo mateix sa vida.
Resulta que l’origen del nom és incert i hi ha diverses teories:
“El origen del brazo de gitano es muy incierto, he leído varias historias acerca de su naturaleza. Algunos dicen que la procedencia de su nombre se debe a que los caldereros, las personas que se dedicaban a arreglar elementos de hierro como ollas o calderas, que en su mayoría eran gitanos, recibían como regalo por parte de los pasteleros estos dulces, que transportaban enrollados y que se realizaban con recortes de otros pasteles del día. En otros lugares he podido leer que el origen del nombre de brazo de gitano se debe simplemente a su forma alargada y que al enrollarlo lo que queda a la vista es la parte más oscura del bizcocho, de color moreno como la piel de los gitanos. También he encontrado que su nombre se debe a que el monje berciano que descubrió este postre en Egipto en su recorrido por el mundo durante el Medievo lo empezó a llamar «brazo egipciano» y la palabra degeneró en la actual.”
Idò.. ben interessant 😉
Sa pròxima recepta durà més fets històrics, és un postre casi en perill d’extinció de sa gastronomia mallorquina més antiga.