Ramon Llull

A través de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca ens ha arribat una entrevista a  Gabriel Ensenyat Pujol, professor titular de la UIB, historiador i investigador de la figura de Ramon Llull, publicada a la revista N’Alí.

Quin era el marc històric del segle XIII, quan visqué Ramon Llull?
El marc històric de Ramon Llull l’hem de situar en el món mediterrani, caracteritzat pel conflicte politicoreligiós entre jueus, musulmans i cristians. Durant els segles anteriors l’Europa cristiana havia duit a terme una política agressiva contra el món musulmà, a base de croades, que tanmateix varen fracassar. Per això, al segle XIII s’obre pas la idea d’intentar la conversió d’aquells infidels (ja que militarment no se’ls podia derrotar). del-misoginia-partir-que-Pandora_ARAIMA20150207_0076_5A les Balears sí que la croada va reeixir i Llull va néixer a Mallorca, just després de la conquesta catalana, que va substituir l’anterior societat islàmica per una nova societat cristiana. Però el jove Ramon Llull encara pogué conèixer el que quedava d’aquella anterior societat musulmana. És cert que no era l’islam real, sinó un islam vençut, anorreat, esclavitzat, com les restes d’un naufragi. Però, en qualsevol cas, Llull va poder conèixer de primera mà allò que els musulmans exigien de cara a una hipotètica conversió al cristianisme, i a partir d’aquí va elaborar el seu sistema de pensament.

Com va ésser la seva infància?
Era fill de repobladors catalans (son pare i tot el grup familiar patern eren de Barcelona i sa mare pertanyia a la família dels petits senyors feudals d’Erill, a la vall de Boí), que vengueren amb el rei En Jaume i reberen diverses donacions patrimonials. De manera que feia part d’una família acomodada i benestant, però no en sabem res més, de la seva infància.

Quina vida dugué Ramon Llull, abans de la seva conversió, als 30 anys?
Ell mateix en parla, però molt per damunt. En una de les seves obres textualment diu que era “discretament ric, lasciu i mundà”. És a dir, que vivia bé i de manera despreocupada. També sabem que feia part de la comitiva del futur rei Jaume II de Mallorca. Però poca cosa més, perquè va ésser una etapa que ell mateix, si hagués pogut, l’hauria esborrada de la seva vida i per això en parla poc i no en dóna detalls.

Biel, com pogué viure tant de temps, fent tanta feina (265 llibres escrits) i viatjant pertot?
És un cas especial de longevitat, perquè va viure més de 80 anys, que era el doble de l’esperança de vida de l’època. I com que tenia una capacitat de feina extraordinària pogué escriure tant. Sabem que tenia ajudants i que, segurament, a vegades dictava les obres. I tot això mentre viatjava arreu, aprofitant al màxim el temps.

Llull, sobretot, era un home d’acció.
Sí, perquè encara que posava com a ideal de vida allò que els medievals en deien la vida contemplativa, dedicada exclusivament a la meditació divina, ell va dur a terme una vida molt activa, dedicada a l’estudi, a escriure i a anar a veure reis, papes, governants i universitats perquè donassin suport a les seves iniciatives missioneres, que ell mateix va posar en pràctica, al nord d’Àfrica i a la Mediterrània oriental.

Es diu que el beat féu el camí de Sant Jaume.
Sí, quan va canviar de vida va fer un peregrinatge a Rocamador (un santuari de l’actual sud de França) i després a Sant Jaume de Compostel·la, mentre acabava de decidir què havia de fer. Això va ésser devers 1263.

No se sap bé, però com creus que fou la seva mort?
El mes de desembre de 1315 sabem que era viu i escrivia llibres a Tunis. L’abril de 1316 ja era mort. Per tant, va morir durant aquests 4 mesos. A Tunis tot indica que es trobava tranquil i en bones relacions amb els governats, perquè els dedicà algun llibre. En principi això fa pensar que no degué morir martiritzat, com diu la llegenda, però tampoc no hem de descartar que ell mateix, en un moment determinat, volgués morir màrtir, perquè així ho desitja en algunes obres.

Tenim les seves relíquies a Sant Francesc, a Ciutat, de què es tracta?
No hi ha cap dubte que corresponen a les seves restes. Han estat estudiades des d’un punt de vista mèdic i corresponen a un home d’aquell temps, de més de 80 anys, etc. Tot consona amb al que sabem d’ell. A més, sempre han estat a Sant Francesc, en diferents llocs de l’església i la sagristia, però no s’han mogut mai d’allà.

Biel, quins són els trets principals del pensament i la filosofia de Llull?
Ell va elaborar tot un sistema filosòfic per demostrar la veritat de la fe cristiana amb arguments racionals, per tal de convertir els jueus i musulmans al cristianisme.

Què pretenia realment Llull, escrivint tants llibres i divulgant la seva obra?
Que el seu sistema fos conegut pel màxim de gent possible i que aquesta gent hi donàs suport.

Quina importància té Llull per a la llengua catalana?
Màxima, perquè quan ell escriu a penes hi havia textos en català. Tot es feia en llatí. I més encara: ningú, en tot Europa, havia escrit sobre filosofia, teologia, ciència, etc. si no era en llatí. Llull és el primer que ho fa en una llengua romànica, que en aquest cas òbviament és la seva, el català.

En quants idiomes va escriure i com els va aprendre?
En llatí, català, occità i àrab, segons les circumstàncies. De llatí, en degué aprendre de jove; català era la llengua familiar; l’occità era la llengua que es feia servir a la poesia (i era i és bastant similar al català). L’àrab el va aprendre a través d’un esclau moro que va comprar.

Fou un home entregat a l’estudi i l’escriptura, exhibint per damunt de tot la raó i el diàleg?
Sí, el seu mètode es basa a utilitzar la raó per demostrar les veritats del cristianisme, i a posar-ho en pràctica a través del diàleg amb els savis musulmans, que era l’auditori capacitat per debatre amb ell sobre aquestes coses.

Biel, tu que ets un expert en el Llibre d’amic e Amat, quina és la seva essència?
És un diàleg entre l’autor, que és l’amic, i Déu, que és l’Amat, en un to místic que situa Llull entre els grans autors d’obres místiques.

El Blaquerna ve a ser com una novel·la moderna.
Si, a través d’una trama novel·lesca, amb un argument, uns personatges, molta acció, etc., Llull exposa allò que era un altre dels seus projectes: la necessitat de dur a terme reformes internes dins l’Església i la cristiandat. I sobre la modernitat de l’obra, només basta dir (podríem dir-ne moltes coses) que Blaquerna arriba a ser papa i més tard renuncia voluntàriament. En aquell moment això encara no havia passat mai en la història; uns anys després sí que va passar, per primera vegada, i fa pocs anys també, com sabem. Però és un fet excepcional i podem dir que el primer papa que va renunciar va ser Blaquerna, a la ficció en aquest cas.

Quines són les tres obres escrites que tu destacaries de Ramon Llull
El Blaquerna, pel que acabam de dir, el Llibre de contemplació en Déu, que és una obra immensa (té devers un milió de paraules) i Llull parla de tot i el Llibre del gentil e dels tres savis, en què Llull planteja un diàleg entre un cristià, un jueu i un musulmà en unes condicions d’igualtat, respecte i tolerància insòlites en aquesta mena d’obres.

Quina vigència té al segle XXI la figura de Llull? Encara es llegeix i per què ho hem de fer?
Llull, en una època en què es parlava poc de diàleg i molt de fer servir les armes per resoldre els conflictes, sempre va proposar com a primera opció dialogar. Això el fa ésser d’una absoluta actualitat.

A què es dedicaria Ramon Llull en l’actualitat, segle XXI?
A fomentar la tolerància entre els pobles i les cultures. I al diàleg interreligiós. Basta dir una cosa: al Llibre del gentil, que he comentat, els representats de cada una de les tres fes intenten convèncer el gentil (que era una persona que ignorava l’existència de la fe, la que fos) perquè es faci de la seva. I el gentil, al final, n’escull una (hem de suposar que la cristiana) però no diu quina, a fi de no trencar l’harmonia del diàleg que mantenien, en condicions d’igualtat, els tres savis. No trobam cap obra semblant en tot l’Europa medieval.

Què diria el beat d’internet i com se’n serviria?
En faria un ús absolut per tal de difondre arreu el seu pensament i d’arribar a tothom, que és el que va fer, amb mitjans lògicament molt més rudimentaris, al llarg de la seva vida.

Fou Llull un precursor de la informàtica?
Sí, perquè el seu sistema de pensament es basa en un “programa” de lògica i combinatòria que és el que fa servir la moderna informàtica. Ell ho exposava a través de taules, cercles, triangles i figures geomètriques de tot tipus.

Està més valorada la figura del beat a Europa que no pas a Espanya?
Sí, perquè a Espanya hi ha un problema diguem-ne “polític” amb Llull. Llull és l’autor medieval més prolífic i més original, a més d’un dels grans pensadors de tots els temps. Per això és un autor molt valorat a escala mundial, estudiat pertot arreu. Però com que no va escriure en castellà (una llengua que ni devia saber), a Espanya no el veuen com un “dels seus” (ja se sap, els espanyols no són catalans). Podem posar-ne un exemple ben actual. El 2016 també coincideix amb el quart centenari de la mort de Cervantes (i de Shakespeare, per cert). La commemoració tendrà un caràcter estatal, en pla fastuós i amb un gran pressupost –tot ben merescut, no és això el que critic. Però, per commemorar Llull, el govern de l’Estat crec que no té previst dedicar-hi ni un euro, encara que Llull està, com a mínim, al mateix nivell que Cervantes.

Quins esdeveniments importants s’han de fer en aquest Any Llull?
El primer va ésser un congrés internacional, la primera part del qual es va fer a Palma el novembre passat, i que es clourà amb la segona part a Barcelona el novembre d’enguany. La UIB té previst un seguit d’actes (ja se n’han fet alguns). I hi ha en marxa exposicions, conferències divulgatives, actuacions musicals basades en Llull, etc.

Biel, en quins actes sobre Llull has de prendre part com expert?
En el congrés del passat novembre vaig presentar una ponència, que m’havien encarregat, i també m’han demanat diversos articles sobre aspectes de Llull, una part per a revistes internacionals, sobretot dels EEUU. Així mateix, acaben de sortir dos llibres meus sobre Llull: Els paisatges de Ramon Llull, que hem fet en Gaspar Valero i jo, en una edició divulgativa de luxe, i Ramon Llull. Contes i exemples, que es un recull comentat de relats breus lul·lians. I després m’han demanat molta cosa de divulgació: conferències a pobles, instituts, intervenir en una recopilació musical, etc. A IB3 intervenc en una sèrie divulgativa i a TV3 m’han demanat el mateix per una altra que tenen en projecte…

Com està el procés de canonització de Ramon Llull?
Jo vaig ser el secretari de la Causa Pia, fins que acabàrem la feina i ho enviàrem tot a Roma. Això va ser en temps del bisbe don Teodor, que record que una vegada em digué que confiava veure canonitzat Llull abans de jubilar-se. Com veim, la cosa ha anat més lenta. Però, pel que sé, el procés és a punt de culminar; supòs que serà enguany.

I com així aquest procés s’ha allargat tant, durant segles?
Perquè la Inquisició va plantejar més que dubtes sobre l’ortodòxia de Llull i a partir d’aquí hi hagué polèmiques a favor i en contra d’ell fins al segle XVIII (a Andratx tenim l’episodi del quadro gòtic de Llull destruït el 1776). A més, fins fa poc les seves obres es trobaven escampades pel món, ni tan sols estaven totes controlades, de manera que era impossible examinar-les totes, com pertoca fer a l’hora de canonitzar algú. De tota manera, hem de pensar que si Llull fos un exponent de qualsevol cultura europea normalitzada, de les que tenen un estat al darrera, ja faria temps, segles i tot, que hauria estat canonitzat.

Quins llocs tenim per visitar a Mallorca, en relació a Ramon Llull?
Bàsicament, diferents punts de Palma, entre els quals no pot faltar Sant Francesc, així com la Real, Miramar i la muntanya de Randa, a part d’altres indrets de l’illa que sabem que varen ésser propietat d’ell.

Ramon Llull s’interessà per l’aprenentatge de diverses llengües, talment com una acadèmia actual?
Sí, perquè ell considerava necessari conèixer la llengua dels pobles al quals s’adreçava. Per exemple, va aprendre l’àrab per tal de poder predicar directament als musulmans, sense haver de recórrer a la figura del traductor. Llull pensava que els musulmans farien més cas a algú que sabés parlar l’àrab i que, per tant, s’hi adreçàs directament. A part que també considerava que el traductor, si no era entès en filosofia, podia traduir malament allò que ell exposava.

Biel, has estat molts d’anys a la Societat Arqueològica Lul·liana, fes-ne cinc cèntims de la tasca que hi feies?
La SAL té com a objectiu preferent la protecció del patrimoni mallorquí, començant pel lul·lià. Jo vaig ésser-ne el secretari i, per tant, feia la feina derivada de tota la paperassa, del dia a dia, que no era poca.

Hi ha molts estudiosos i entesos sobre la figura de Ramon Llull, quins destacaries?
Sí, arreu del món hi ha molts lul·listes, als cinc continents. A Mallorca destacaria, com a “figures consagrades” n’Anthony Bonner (que és nord-americà però fa seixanta anys que viu a l’illa) i en Jordi Gayà, i després un seguit de doctors més o menys recents, vinculats a la UIB majoritàriament, com na Maribel Ripoll, n’Antoni Bordoy, en Joan Carles Simó, en Rafel Ramis i na Miquela Sacarès. A Barcelona, el grup de na Lola Badia i n’Albert Soler, n’Alexander Fidora i en Joan Santanach. A Girona, en Josep Maria Ruiz Simon. A València en Josep Enric Rubio. A Espanya, en Fernando Domínguez i en José Higuera, entre d’altres. A Alemanya, la gent que treballa al “Raimundus Lullus Institut”, en Roger Friedlein, etc. A Itàlia, na Michela Pereira i etcètera, és que n’hi ha molts pertot i la llista seria llarguíssima i incompleta. A Israel, per exemple, hi ha en Harvey J. Hames, que estudia la qüestió de Ramon Llull i els jueus. Al Canadà, en Kurtt Witllin i en Jocelyn N. Hillgarth, que, a més, és el senyor de Son Torrella (Santa Maria del Camí) i ha viscut tota la vida a cavall entre allà i aquí.
També paga la pena dir que un dels grans lul·listes mallorquins de tots els temps, el pare Antoni R. Pasqual, del segle XVIII, era andritxol, com sabem.

De què vivia el beat durant la seva vida d’estudiós, com aconseguia els diners per viure i viatjar?
Ell tenia un patrimoni considerable, a Mallorca, que li degué servir per autofinançar-se, incloent el gran nombre de còpies i traduccions que Ramon Llull va encarregar de les seves obres. També va rebre donacions per part del rei Jaume II de la Corona Catalanoaragonesa. Però no en sabem gaire cosa més, sobre la qüestió.

Per acabar, Biel, digues cinc adjectius referits a Llull
Prolix, polifacètic, original, incansable i perseverant.

4 comentaris a “Ramon Llull

  1. Ja ho diu l’entrevistat: si fos castellà li farien més cas del que li fan, però com que era “de provincias…”

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Es curiosa la manca de referència a la tasca de Mn. Galmés i altres lul·listes del seu temps, no?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -1 (de 1 vot)
  3. Sí. L’any passat, quan va venir a Sant Llorenç a fer una conferència sobre Llull, ja només va mencionar Salvador Galmés quan el públic l’hi va comentar.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada