Si Pedro Sánchez és economista i Albert Rivera, abans de dedicar-se a la política, treballava a la Caixa, hem de suposar que saben sumar i que, per tant, són ben conscients que la sessió d’investidura de dimarts que ve no té cap possibilitat de tirar envant, perquè els “nos” pel PP, Podemos i els partits catalans superaran amb escreix els seus “sís”. Així, què pretenen amb tota aquesta comèdia dels pactes?

Segons el meu veure, Pedro Sánchez, durant el mes de març, ocuparà una bona part dels titulars de premsa, al contrari que la seva adversària –sí, adversària, encara que siguin del mateix partit– Susana Díaz, la qual cosa considera que li donarà un cert avantatge de cara a liderar els socialistes en el congrés del mes de maig. O sigui, que sap cert que no serà president del Govern, però per ventura seguirà essent-ho del PSOE.

Albert Rivera, per la seva banda, crec que aspira a erigir-se en el sucessor intel·lectual d’Adolfo Suárez per controlar un espai tan eteri com “el centre” polític del país, i pretén vendre’ns que tant pot pactar amb la dreta com amb l’esquerra. D’aquesta manera cerca donar la volta a les enquestes, que li vaticinen un baixada considerable si s’han de repetir les eleccions.

Aquesta jugada tant els pot sortir bé com malament, en funció del paper que facin un i altre a la sessió d’investidura de la setmana que ve. Abans de l’estiu ho sabrem.