“Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: -Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres”. (Mateu, 21, 12-15).
Dos mil anys després poques coses han canviat. L’Europa, que somniaven dels pobles i de la gent, ha esdevingut l’Europa dels mercaders. No hi ha paraula que defineixi millor el què hem viscut aquesta setmana passada, mercadeig, segons el diccionari l’acció de mercadejar, o sia fer tractes en vendre o comprar alguna cosa.
Europa sembla que compra a Turquia l’hipotètica tranquil·litat a les fronteres a canvi de fer els ulls grossos a la manca de llibertats que pateix el país euroasiàtic i de facilitar-li l’entrada a la Unió Europea.
Mentrestant un mínim de 10.000 persones refugiades, que han demanat asil, es troben a Grècia, en un cul de sac amb la frontera amb Macedònia. Homos, dones, nines, nins, famílies senceres, embarassades, persones amb discapacitat veuen com Europa, la gran Europa, les deixa sense cap tipus de protecció en aplicar una política arbitrària i discriminatòria amb el tancament de les fronteres.
En ple hivern hi ha milers de persones, que no han sortit dels seus països pel plaer de viatjar, en camps de refugiats sense tenir cobertes les necessitats més elementals de menjar, aigua, descans o higiene.
Les autoritats gregues reconeixen que hi ha més de 30.000 persones atrapades al país, mentre l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats adverteix que aquesta xifra es duplicarà en molt poc temps.
Cada dia són centenars les persones que arriben a les costes europees, alguns hi deixen allò més preuat de tot ésser humà, la vida, però tots hi deixen part de la seva condició humana perquè Europa està tractant els immigrants com si fossin ramats dels quals es pot negociar tot, dignitat, hisenda i vida; només així s’explica que, defugint els tractats internacionals, pacti amb Turquia una repatriació massiva a un país on no es respecten els drets més elementals i a on perillen les vides d’alguns d’aquests refugiats segons la seva ètnia.
Europa no és una entelèquia. Europa està formada per vint-i-vuit estats dotats de règims democràtics i la responsabilitat de l’acció comuna recau en cada un d’aquests estats, dels seus governs i dels seus ciutadans. No podem tancar els ulls davant una de les pitjors xacres que hem viscut des de que fa cent anys els països europeus confrontassin les seves diferències amb dues guerres que provocaren desenes de milions de morts i ferits. No és possible que els polítics que governen la Unió Europea hagin caigut tan baix i que, com a mercaders de carn humana, siguin capaços de bescanviar la vida de la gent per de no perdre un grapat de vots.
Tots hi tenim alguna cosa a dir, tots hi podem fer alguna cosa. La responsabilitat del què està passant és dels estats, és dels polítics, però també és individual, també és nostra.
(La imatge que il·lustra l’article és de coordinadorademurcia.org)
