De la Rigal al Centre

En poc dies s’inaugurarà oficialment el Centre Cultural Espai 36 a l’emblemàtica, estimada i desapareguda Sala Rigal. Dic Sala Rigal perquè així és com la coneixia la gent de la meva generació, cada una la coneixia d’una manera perquè la Rigal era de tots. Un lloc del poble i pel poble.

La celebració del 25 aniversari de Cinema Paradiso va coincidir aquí amb l’inici d’unes obres qué, si bé conclouen amb l’obertura d’un espai per a la cultura, han destrossat tot el que quedava del patrimoni comú del poble. Res n’ha quedat.  Impassibles assistim a la desparació d’allò que ens identifica com a poble, del patrimoni material i immaterial que constitueixen els signes diferencials de qualsevol municipi: Sa Teulera, S’Estació i La Sala Rigal tot arrassat a favor d’unes instal·lacions esportives que sempre semblen a mig fer, d’un tren que no passa i que de cap manera justifica la destrossa patrimonial, o d’un centre cultural del que no se n’ha volgut o sabut conservar ni la més mínima essència.

M’indigna la indiferència davant tot el que perdem, m’indigna que no es puguin oferir propostes més innovadores i respectuoses amb el bé comú, m’entristeix veure desaparèixer tots aquells espais emblemàtics amb els que bona part dels membres de la meva família han crescut.  Em podeu dir que el Centre Cultural es podrà convertir amb un bé de tots, potser, ho dubto. Ho dubto perquè el trobo  un espai arquitectònicament fred. Ho dubto perquè li manca un bar o una cafeteria que resulta indispensable per reunir la gent sense motiu. Ho dubto perquè no és un espai adeqüat ni per cinema ni per teatre. Ho dubto perquè, què en té de tots? S’ha demanat opinió al Consell de Cultura per la seva programació? S’ha respectat la proposta que va sortir de dit Consell i que va ser votada i acceptada per majoria en relació al nom? No.

Vist amb distància em sembla bé que no s’hagui conservat el nom Rigal. Rigal era més que la suma de dos cognoms, eren els records de la gent reunits en un espai.

No parlam aquí de la necessitat o no d’oferir un espai de dinamització cultural. El suport, el respecte, la potenciació, la difusió de la cultura han de ser les bases de qualsevol societat i les institucions públiques hi tenen una gran responsabilitat. Però també és responsabilitat de dites institucions protegir, conservar i difondre el patrimoni (material i immaterial) que, com a tal, defineix la nostra identitat com a poble.

Espero, amb tot, que aquest es converteixi en un Centre Cultural de veres i en un referent per la cultura del nostre poble. Sens dubte hi ha molta feina per fer perquè s’haurà d’aprendre a estimar un espai que ha suposat la desaparició dels records. Li destijo molta gresca i que, de veres, sigui un espai dinàmic, transparent i participatiu. Assistiré a tots els actes que pugui i intentaré aportar el meu granet d’arena per fer-lo viure. Em queda però, un regust agre davant un projecte que tan poc ha sabut valorar allò que no té preu.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada