Racó de poesia (4) Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma l’any 1913 a Palma i morí al sanatori del Brull, a Osona, l’any 1938, als vint-i-quatre anys.

Deixeble de Joan Coromines i de Carles Riba, fou condeixeble de Salvador Espriu.

La seva mort prematura, de tuberculosi, el convertí en el símbol de la denominada Generació Perduda o Generació de 1936.

La seva obra va estar influïda pels poetes de l’Escola Mallorquina, Gabriel Alomar i la Generació del 27.

La seva obra poètica és breu:

  • Nou poemes

  • Quadern de sonets

  • Imitació del foc (edició pòstuma)

A Mallorca, durant la Guerra Civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

(La fotografia que il·lustra l’article és d’Omnium.cat)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada