Tipus de calderes

Ara que ha vengut un poc de fred he recordat fa dos anys quan vaig haver d’enfrontar-me al tipus de caldera  que havia de posar a casa meva. Quina era la millor? Havia de sospesar diversos aspectes (econòmics, ambientals, pràctics…) i apostar per una. Per això, passats dos anys crec que us puc contar la meva experiència. Qui sap… potser serveixi a algú  a l’hora de decidir-se, si és el cas. 

La primera opció que penses quan et vols encalentir crec que és que la xemenia de tota la vida. Per mi té uns avantatges clars: és la calefacció més barata (almanco si disposes de llenya) i té aquest punt romàntic i acollidor que només te pot donar el foc (per això a casa meva, per calderes modernes que posi sempre hi haurà un raconet per a una ximeneia… digau-me romàntic, si voleu). Però uns inconvenients que me varen fer decantar per una altra opció (a pesar que com dic li he deixat un raconet perquè per mi té un no sé què insustituïble): és molt bruta; has de tallar llenya cada cert temps; només encalenteix una sala; l’has d’anar renovant contínuament.

La segona opció era la que havia vist jo sempre: les calderes de gasoil. Com a coses bones té que no embruta gens casa teva (una altra cosa és mediambientalment) i és còmoda (l’omples un pic a l’any i ja te’n desentens). Com a coses negatives: el gasoil és una paraula darrerament bastant impopular (se sap que contamina, i molt; i que provoca guerres i altres interessos obscurs); i ara no, però  en el temps que jo mirava calderes es pagava a un preu bastant alt (ara cal reconèixer que ha baixat bastant el preu). Tot això també em va fer descartar-la.

Una altra opció també econòmica i pràctica era posar una d’aquestes màquines que se posen a les habitacions i expulsen aire calent (o fred). Però jo sempre he tengut un gran problema amb aquest tipus de calefacció: em resseca els ulls, em constipa contínuament (qui me coneix sap que som de nas delicat) i em dóna sovint sensació de fred. Supòs que és una cosa molt personal, però amb aquestes conseqüències que em produeix tenia ben clar que aquest no seria el meu calefactor.

Finalment les dues opcions que me quedaven era: o bé caldera elèctrica o bé caldera de biomassa. La caldera elèctrica no em desagradava (pràctica, còmode i de preu més o manco econòmic), però la despesa inical era bastant forta i me’n vaig fer enrere (si bé és vera que a la llarga, respecte al gasoil, és un estalvi anual, per empatar havien de passar massa anys pel meu gust, i pels meus recursos econòmics, és clar). Per això finalment vaig apropar-me al món de les calderes  de biomassa.

En aquest camp hi havia dues possibilitats: o bé una caldera específicament de pellets (fusta compacta amb forma de pinso agafat de la poda i resta d’arbres i camps forestals) o de policombustible (pellets, però també llenya, clovella d’ametlla, orujo sec… ). Vaig apostar per aquesta darrera opció per dos motius:

  • No m’agradava dependre d’un sol producte. Si tenia èxit això dels pellets, el món capitalista que ens envolta no tardaria a pujar-lo de preu a la manera del gasoil. Així no som esclau d’un sol material.

  • M’agradava la idea de la reutilització. Si estic a Mallorca on hi ha tafones que els sobra l’orujo i peladores d’ametlla que els sobra la clovella d’ametlla per què no reutilitzar-la? Igualment no tenc llenya a foravila? Idò puc emprar-la… Sobre això he de dir que m’ha sorprès que la majoria de tafones e Mallorca (amb algunes poques excepcions) no se molestin  a secar l’orujo i vendre’l. Tanmateix el tiren… no veuen que hi poden fer un poc de negoci o què? Les peladores d’ametlla sí que han espavilat en aquesta sentit (també en tenen més tradició que no les tafones).

Igualment crec que he apostat per aquest tipus de policombustible perquè és el més aproximat al nostàlgic foc de la xemeneia ja que al fons són com xemeneies gegants. I així també me cur en salut d’aquestes veus crítiquesque diuen que per fer tants de pellets a nivell mundial  no basta les restes de poda forestal i que ja fan desforestació com amb la llenya (això de l’era d’Internet és horrorós, no hi ha res que trobis que després no tengui una contrarèplica) .

Fa dos anys, idò, que vaig amb aquesta caldera i estic més que content. Potser al principi m’hagi costat un poc més la màquina que no una de gasoil però cada any m’estalvio un bon grapat de diners, així que trob que surt a compte. Això sí, no tot és bo, com tot té els seus inconvenients:

  • Se necessita espai per posar la màquina, el dipòsit (com més gran el poses menys l’has de carregar) i els sacs del material que posaràs. En resum, no la posis si tens un pis o una casa petita sense cotxeria.
  • A no ser que posis un dipòsit molt gran, s’ha d’anar carregant. La mida estàndard és fer-ho cada 3-5 dies, depenent del fred o del volum i qualitat herpètica de la casa.

Res més, esper que vos hagi servit d’ajuda i si algú vol opinar del tema… ja ho sap ho pot fer a través dels comentaris.

La meva maquineta que m'encalenteix cada dia

La meva maquineta que m’encalenteix cada dia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada