Ha mort Johan Cruyff, ell va ser qui va sembrar la llavor de la que és la mentalitat de joc del Barça d’avui en dia, en cap cas es pot parlar del Barça contemporani obviant la seva figura.
“L’holandès volador” va revolucionar amb la seva arribada un club que feia 14 anys que no guanyava cap lliga (sí, ser del Barça llavors no era com ara) i que amb el temps anà creixent fins a convertir-se en el dominador mundial del futbol que és a l’actualitat.
Moltes foren les victòries que s’aconseguiren durant aquella lliga però cap com el ja mític 0-5 al camp de l’etern rival el Real Madrid. Una victòria que transcendia el terreny esportiu i es traslladà a totes les capes de la societat marcada en aquells temps pels darrers anys d’una infame dictadura.
Per això i per moltes coses més en Johan Cruyff serà sempre el referent no només de molta gent del futbol sinó també d’una forma diferent d’entendre la vida, i també per això el grup “La Trinca” li dedicà aquesta divertida i reivindicativa cançó.
Descansa en pau, mestre de mestres.
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d’anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Això deien fa dos anys
els afeccionats culés
i ara diuen: potser haurem
d’esperar catorze anys més
Un, dos, tres, botifarra de pagès !
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
cinc cops plorà la Cibeles
Madrid estava de dol
pels carrers es comentava:
En Flandes se ha puesto el sol.
Un, dos, tres, botifarra de pagès !
I als culés de veritat
ja ens han fet gastar els bitllets,
comprant llibres, ninotets
pòsters, discos dedicats,
pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran fer fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l’aixella
que porti els colors de Barça.
Cruyff, Cruyff, Cruyff…
Qual vulgar cor de granotes,
ensalcem les teves potes,
i cridem plens de moral:
L’any que ve no farem riure
Visca Catalunya lliure
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes desfogueu-vos
que ara es pot gracies al futbol,
crideu ben fort fins escanyar-vos
som i serem … socis del Barça
tant si es vol com si no es vol !
tant si es vol com si no es vol !