La pancarta de la discòrdia

Haureu vist que Card.cat va decidir no publicar la famosa pancarta que es va penjar a l’Espai 36. Bàsicament ho vam fer en virtut del nostre criteri de no posar “escrits anònims i insultants contra persones”. De totes maneres a nivell personal no m’he pogut estar de fer-ne una reflexió:

  • No és lícit i totalment respectable que algú pensi que dos centres de cultura com l’Espai 36 i Sa Màniga en un terme com Sant Llorenç sobren? I que això pugui provocar un excés de despeses i contractació innecessària de funcionaris?
  • Si és així, per què ocultar-se davall l’anonimat d’una pancarta? Per què no donar la cara (no és cap pecat ni res dolent divergir de l’equip de govern) i usar altres vies més enriquidores , valentes i, sobretot, efectives, com els mitjans de comunicació (a Card.cat mateix vam publicar un Què en trobau? de l’Espai 36 i quasi ningú es va pronunciar), una carta pública signada, una recollida de firmes…
  • – I per acabar, no perd força un missatge si uses insults i un to despectiu? La forma, en aquesta cas, fa perdre el fons i tota la força que aquest pugui tenir.

2 pensaments a “La pancarta de la discòrdia

  1. Bon vespre!
    Sort que s’ha comentat a Card.cat s’aparició de les pancartes, ja que l’impacte que puguin tenir més enllà d’aquí és ben dubtós.

    Crec que tot el poble -i qui no sigui del poble també- està d’acord amb el primer punt que presentes. Aquí hi ha poca discussió i res que afegir.

    Pel que fa al segon punt… No és gens difícil divergir de l’equip de govern i com bé dius, hauría d’haver-hi vies més plausibles per tal de fer arribar les diferències que puguin aparèixer.
    Jo crec, però, que hi ha molt poc espai per això que comentes. Crec, humilment, que s’equip de govern no està massa obert a cap proposta i això fa que sigui difícil fer sugeriments per part d’algú totalment alie a “s’ambient d’ajuntament”. Jo mateix, que no conec a ningú d’allà dins (per sort o per desgràcia), no sabria ni on anar a demanar.
    I quan dius “vies més efectives”, de quina efectivitat parlem? Quin efecte se pot aconseguir? Jo crec que ja és tard, i que es cursos de cuina ja han començat. No compta s’opinió externa.

    Finalment, si que perd força aquest missatge arrel del llenguatge que s’hi utilitza, crec que simplement s’hi veu sa conseqüència d’un impuls, d’un esgotament després de molt de temps de veure barbaritats (piscina no-olímpica, camp de futbet no-reglamentari, igual que ses de padel, el “poli” ja només serveix per les hores de gimnàstica de l’escola i a volei no hi podem jugar, es carrer major més pla de mallorca però sense lloc per fibra òptica… I se podria continuar).

Respon a Woy yoy yoy Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.