Des del segle XIX fins avui, els mallorquins han gaudit de les tradicionals “Herbes” en totes les seves celebracions, reunions familiars i actes socials.
Actualment, es degusten a les cases, bars i restaurants. Tradicionalment es beuen abans o després dels menjars o acompanyant a les postres. Un dels maridatges més importants és una copa d’“Herbes” amb bunyols.
Com a resultat de la seva acceptació, les aplicacions han evolucionat i s’usen també en cocteleria, com per exemple en els còctels “Aigua de Mallorca”: Herbes dolces, kiwi i gasosa, “El vent del Teix de Mallorca”: Herbes seques, Contreau i after xoc blau, “Cel obert”: Herbes mesclades, batut de coco i gotes de crema de cacau o “Ca Nostra”: Herbes seques, Palo de Mallorca i Gin de Maó.
Cal destacar que la beguda té nombroses aplicacions culinàries en les quals apareixen com a ingredient, com per exemple l’ús per a conservar i conferir una aroma i sabor característic als figues seques.
El seu prestigi es veu avalat per l’aparició de la beguda en diverses publicacions, com per exemple en Herbes i Remeis Casolans (Ripoll, Ll. 1985) o al Llibre de la Ratafia (Fàbrega, J. 2001). També cal destacar les publicacions internacionals, fet que adquireix una major rellevància tenint en compte que la producció actual es fa de forma tradicional i únicament per set elaboradors. Alguns exemples rellevants són:
– Brandl, F, 2003. Brandls Bar Buch, editat per Matthaes Verlag GmbH, guardonada amb la Goldmedalle gastronimische akademie Deustschlands E.V.
– Dominé, A. et al., 2009. El libro del Bar y de los Cócteles, editat por H.F. Ullmann, que recull els destil·lats de més èxit internacional.
- Beguda espirituosa anisada
- Alcohol etílic d’origen agrícola
- Aigua
- Plantes aromàtiques: herba lluïsa, camamilla, taronger, llimoner, romaní, tarongí, fonoll… Aquí va al gust de cadascú i de les herbes que es vulguin.
- Herbes dolces: amb un grau alcohòlic mínim del 20% i un mínim de 300 g/litre de sacarosa.
- Herbes mesclades: amb un grau alcohòlic mínim del 25% i un contingut de sucres comprès entre 100 i 300 g/l. Aquesta tipologia ha estat la resposta comercial a la demanda dels consumidors, en els mateixos bars, de mesclats d’herbes dolces i seques. Els cambrers agafaven una botella en cada mà i les abocaven amb una gran habilitat al tassó o la copa, simultàniament, perquè quedassin ben mesclades.
- Herbes seques: amb un grau alcohòlic mínim del 35% i un màxim de 100 g/litre de sacarosa.
Vincle amb la zona
Les característiques organolèptiques són les responsables de la seva reputació. Estan clarament marcades per les aromes de diverses plantes de la pròpia illa de Mallorca, en especial el fonoll, romaní, marialluïsa, camamil·la, llimonera, taronger i melissa.
La utilització d’aquestes plantes aromàtiques no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de l’observació i el coneixement de les plantes del camp per part dels elaboradors, experiència transmesa de generació en generació. Els elaboradors han seleccionat les plantes més idònies en la seva justa proporció per conferir a la beguda un aroma i un sabor agradables i característics.
Salut!