Una de licors: herbes mallorquines

Pocs són els que desconeixen aquesta beguda tradicional illenca, sobretot pels que festejam Sant Antoni.
Farem un recorregut per la història per saber una mica més dels orígens d’aquest licor tan apreciat a les illes.

herbes 
 
Història
Els àrabs descobriren i impulsaren el procés de l’obtenció d’alcohol per destil·lació en el segle IX, el qual arribà més tard (s. XII i XIII) a Europa de mans dels comerciants venecians. Els monestirs i les companyies eclesiàstiques tingueren un paper important en l’obtenció de destil·lats que, en un principi, tenien finalitats curatives i medicinals. A les Illes, a finals del segle XIII, el mallorquí Ramon Llull va fer importants aportacions al procés de la destil·lació. A final del segle XVIII hi havia a Mallorca 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent del què se’n produïen 780.000 litres, i dels quals el 60% era per a consum illenc. En el segle XIX s’exportaven begudes a altres indrets, com per exemple Amèrica del Sud. A finals d’aquest mateix segle, moment en què es popularitzà i generalitzà la fabricació i el consum de les herbes, s’obriren diverses destil·leries que encara perduren avui en dia. A les Illes actualment existeix una important xarxa de producció de begudes espirituoses que són apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les nostres festes, costums i tradicions.
Els antecedents de les herbes es poden situar als monestirs, on els frares hi elaboraven un ampli ventall d’aiguardents i begudes espirituoses fetes amb herbes i fruites. Els pagesos mallorquins elaboraven, a les possessions, les herbes gràcies a la presència de molts d’alambins, a mitjans i finals del segle XVIII, que subministraven la beguda espirituosa anisada. Posteriorment es crearen indústries licoreres amb una producció considerable, tot i que encara actualment és molt comuna l’elaboració casolana d’herbes per al consum propi, amb receptes pròpies segons el gust de cada família. Tradicionalment aquesta beguda espirituosa anisada ha tingut una gran acceptació a Mallorca tant a nivell industrial com casolà. 

Des del segle XIX fins avui, els mallorquins han gaudit de les tradicionals “Herbes” en totes les seves celebracions, reunions familiars i actes socials.

Actualment, es degusten a les cases, bars i restaurants. Tradicionalment es beuen abans o després dels menjars o acompanyant a les postres. Un dels maridatges més importants és una copa d’“Herbes” amb bunyols.

Com a resultat de la seva acceptació, les aplicacions han evolucionat i s’usen també en cocteleria, com per exemple en els còctels “Aigua de Mallorca”: Herbes dolces, kiwi i gasosa, “El vent del Teix de Mallorca”: Herbes seques, Contreau i after xoc blau, “Cel obert”: Herbes mesclades, batut de coco i gotes de crema de cacau o “Ca Nostra”: Herbes seques, Palo de Mallorca i Gin de Maó.

Cal destacar que la beguda té nombroses aplicacions culinàries en les quals apareixen com a ingredient, com per exemple l’ús per a conservar i conferir una aroma i sabor característic als figues seques.

El seu prestigi es veu avalat per l’aparició de la beguda en diverses publicacions, com per exemple en Herbes i Remeis Casolans (Ripoll, Ll. 1985) o al Llibre de la Ratafia (Fàbrega, J. 2001). També cal destacar les publicacions internacionals, fet que adquireix una major rellevància tenint en compte que la producció actual es fa de forma tradicional i únicament per set elaboradors. Alguns exemples rellevants són:

– Brandl, F, 2003. Brandls Bar Buch, editat per Matthaes Verlag GmbH, guardonada amb la Goldmedalle gastronimische akademie Deustschlands E.V.

– Dominé, A. et al., 2009. El libro del Bar y de los Cócteles, editat por H.F. Ullmann, que recull els destil·lats de més èxit internacional.

herbes1
Elaboració
Les herbes s’obtenen per una mescla d’una beguda espirituosa anisada amb una solució hidroalcohòlica aromatitzada per maceració i/o destil·lació de plantes aromàtiques. Els ingredients essencials de les Herbes de Mallorca són els següents:
 
  • Beguda espirituosa anisada
  • Alcohol etílic d’origen agrícola
  • Aigua
  • Plantes aromàtiques: herba lluïsa, camamilla, taronger, llimoner, romaní, tarongí, fonoll… Aquí va al gust de cadascú i de les herbes que es vulguin.
 
Característiques sensorials
Les herbes són de color verd a ambre amb distintes intensitats i matisos i es detecta una rica multiplicitat d’aromes que envolten l’olor de l’anís. Els intervals de dolçor són molt amples la qual cosa permet que cada consumidor trobi el que desitja.
 
Tipus d’herbes:
 
  • Herbes dolces: amb un grau alcohòlic mínim del 20% i un mínim de 300 g/litre de sacarosa.
  • Herbes mesclades: amb un grau alcohòlic mínim del 25% i un contingut de sucres comprès entre 100 i 300 g/l. Aquesta tipologia ha estat la resposta comercial a la demanda dels consumidors, en els mateixos bars, de mesclats d’herbes dolces i seques. Els cambrers agafaven una botella en cada mà i les abocaven amb una gran habilitat al tassó o la copa, simultàniament, perquè quedassin ben mesclades.
  • Herbes seques: amb un grau alcohòlic mínim del 35% i un màxim de 100 g/litre de sacarosa.

 

Vincle amb la zona 

Les característiques organolèptiques són les responsables de la seva reputació. Estan clarament marcades per les aromes de diverses plantes de la pròpia illa de Mallorca, en especial el fonoll, romaní, marialluïsa, camamil·la, llimonera, taronger i melissa.

La utilització d’aquestes plantes aromàtiques no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de l’observació i el coneixement de les plantes del camp per part dels elaboradors, experiència transmesa de generació en generació. Els elaboradors han seleccionat les plantes més idònies en la seva justa proporció per conferir a la beguda un aroma i un sabor agradables i característics.

 

Salut!

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada