El proper 23 d’abril, a les 20 hores, a l’Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar, Tomàs Martínez Miró (Porreres, 1954) presenta el llibre En Tià de sa Real. Notes per a l’estudi de la figura i l’obra de Sebastià Gelabert. A continuació podeu llegir una entrevista sobre aquest esdeveniment i l’obra en si:

Per què aquesta obra sobre en Tià de sa Real?

Per recuperar la figura i l’obra d’un home excepcional que es va convertir en llegenda. Tots els pobles necessiten tenir uns referents, antics o moderns, històrics o llegendaris, i en Tià de sa Real n’és un d’aquests. A més també l’havíem de vindicar en el 300è any del seu naixement (l’any 1715), moment en què Mallorca va perdre el seu autogovern a mans de Felip V.

Sembla que la figura d’en Tià de sa Real te resulta atractiva. Per què?

Des de petit m’han interessat les rondalles, llegides, contades o escoltades. Una de les rondaies que més me cridaven l’atenció eren les ventures i desventures d’en Tià de sa Real. M’admirava la seva capacitat com a glosador i el fet que fos capaç d’enfrontar-se amb els poderosos, essent un porqueret, l’escalafó més baix de la ruralia mallorquina.

En Tià de sa Real és una figura actual?

No, de cap manera. Ho va ser durant el segles XVIII, XIX i la primera meitat del segle XX. Les persones de més de cinquanta anys recorden i valoren aquest personatge que he de dir que va ser excepcional. El poble el valorà tant que el convertí en un personatge llegendari.

És una llegenda o va ser un personatge real?

És un personatge llegendari que va existir. Va néixer a Petra l’any 1715 i morí a Manacor l’any 1768. Es casà amb Elisabet Riera i varen tenir cinc fills dels quals sembla que en suraren tres.

Aquesta obra duu per subtítol Notes per a l’estudi de la figura i l’obra de Sebastià Gelabert. Com l’has escrita? A qui va dirigida?

La meva primera intenció era la de fer un fulletó en què contàs una mica la biografia del personatge, aprofitant que l’any 2015 s’acomplien els 300 anys del seu naixement. A mesura que anava fent la recerca, sorgia nova informació, s’obrien diferents portes de coneixement del personatge que em creaven una problemàtica important: destriar allò que era informació del que era opinió, saber com m’havia de tractar dades o opinions de vegades contradictòries sobre el propi personatge… La solució va passar per fer un híbrid destinat a popularitzar la figura del glosador, però, a la vegada, incorporar la informació que havia anat trobant per tal que pogués servir com a punt de partida per a un estudi més en profunditat del personatge real, del personatge llegendari i de la seva obra.

Dius que va ser glosador, bruixot, endevinador,… La faceta més coneguda del personatge és, probablement, la de glosador…

Va ser un glosador molt bo. Vist amb perspectiva va ser un glosador excepcional. En Mateu Xurí, que crec que pot ser considerat el millor glosador actual, i que ha volgut col·laborar amb el llibre amb un glosat sobre en Tià de sa Real ha titulat la seva col·laboració “De l’aprenent al mestre” i té raó perquè va ser un mestre, un glosador capaç d’enfrontar-se a qualsevol, però també de deixar una obra escrita, ell que no devia saber gens de lletra.

En Tià de sa Real degué ser un personatge que destacà d’entre els seus coetanis….

Pobre de solemnitat, com el defineix mossèn Alcover, fa favors als pobres, mag de màgia blanca, bruixot, profeta, vident, capaç d’enfrontar-se amb els poders establerts, senyors, clero i, fins i tot, la Inquisició, però sense sortir del botador, autors d’obres teatrals, glosador, …. Per definir-lo he de tornar a emprar les paraules d’Antoni Maria Alcover: “com ell només en neix un de cada cent anys. i quasi mai sura”.

Per acabar, hem parlat tot el temps d’en Tià de sa Real, d’on li venia aquest nom?

D’haver estat porqueret a la possessió de Sant Llorenç on els seus pares feien de pagesos. Tià de sa Real fou el nom amb el qual fou conegut per tot arreu Sebastià Gelabert Riera.