Sintonitza, gira l’antena, torna a ressintonitzar, ara aquest ja no funciona, ara no es veu res… La TDT és possiblement un dels majors enganys massius que s’han produït durant aquesta darrera dècada, i això que no n’hi ha hagut pocs.

Es va començar a implantar allà pel 2004 prometent una qualitat visual molt superior a la vista fins aleshores. Si bé és cert que la qualitat visual era millor, al principi aquesta millora no era prou substancial ja que la resolució no millorava en excés i les limitacions tècniques dels llavors predominants televisors de tubs catòdics no permetia aprofitar del tot aquesta nova tecnologia. Després començaren a arribar els televisors de pantalla plana que sí significaren un canvi important en el gaudi diari de la visualització de continguts: Millor reproducció dels colors, connexions digitals, menys consum… però moltes de les “capsetes” de TDT existents no tenien connexions digitals  per aprofitar del tot la tecnologia d’aquelles pantalles. I tornem-hi, torna-hi una altra vegada a escurar-se la butxaca per a poder tenir la cosa en condicions.

Després els usuaris coneixeríem quina era la veritable raó per a la que havia sigut creada aquella tecnologia: posar fronteres al camp audiovisual televisiu. S’havien acabat les emissions de televisions properes, a partir d’aquells moments el govern “gestionaria” les llicències per emetre i lluny de considerar-ne cap d’interès públic, aquestes llicències es vendrien al millor postor, als grans amigots de l’estat.

A les illes això ha suposat l’aniquilació total d’aquelles televisions locals que ja s’encuidaren d’anomenar “pirates”, era impossible per cap d’elles assumir la despesa de pagar la llicència. Aquestes emisores locals és cert que potser tenien una qualitat no comparable amb la resta, però oferien un servei proper a la gent dels seus pobles.

Però el drama dels illencs no s’acaba aquí, el que havia sigut normal fins llavors amb governs de dretes i esquerres, veure pel·lícules, esports, programació infantil… en el nostre idioma va esdevenir una autèntica odissea.

Mai hem tornat a tenir aquella televisió i mentalitzau-vos que mai la tornarem a tenir. D’ençà la TDT es repeteix de forma sistemàtica la mateixa jugada: El PP entra amb la destral i fa destrossa i el PSOE i la resta de partits “d’esquerres” que hi col·laboren es conformen i venen com un èxit recuperar-ne les miques d’aquella destrossa.  L’estat té un pla i el portarà a terme fins a les darreres conseqüències tant si governen uns com si ho fan els altres, tant si duen la destral i van de cara, com si fan cara d’amic amb una bona rialla i després te la fan per darrera. La televisió, com a servei públic i de país, a l’estat espanyol s’ha acabat.

Actualització: Pels qui creuen que veig bubotes o que exager, un company m’ha fet arribar aquesta informació que és fresca de la setmana passada: El “Ministerio de industria” prohibeix que es pugui veure Euskal Telebista a Navarra.