Vaja una mania que té la gent de tirar coses per la finestra del cotxe: que si mocadors, llaunes, embolcalls de productes, llosques, botelles… És ben normal que quan els operaris de neteja fan les voreres dels camins netes trobin tones i tones de residus (enllaç).
Però el pitjor és que aquesta actitud sembla acceptada per la societat. Se sap que està malament, sí, però se passa per alt (un poc com l’abús d’alcohol en cap de setmana). Si no, no s’entén que quan algú ho fa i tu des del darrere l’hi recrimines amb el clàxon, encara te mal miri com si dir… “i a tu què te passa?”. I això si no et trobes amb un “quillo” que abaixa la finestra i te diu de tot manco guapo. Corrobor tot això fent un desafiament: quantes multes d’aquest tipus ha posat la Policia Local o la Guàrdia Civil a final d’any? Ben poques si ho comparam amb altres com ara excés de velocitat o controls d’alcoholèmia, i no serà per falta d’oportunitats, no, perquè personalment no passa setmana que no ho vegi fer a dos o tres individus almanco.
La veritat, mai he entès aquesta mania de tirar-ho tot per la finestra. Mirau que som brut i desordenat, però mai se m’ocorreria fer-ho. És simple decència… i mirau que en podria tenir d’oportunitats… just de mocadors que empra un al·lèrgic com jo…
Exemple de l’estat de com haurien de tenir el cotxe tots els bruts de Mallorca (i el món en general)
Després en veus que van de pulcres i polits, amb els seus supercotxes brillants i espaterrants, quan just abans han tirat una llosca o una llauna per la finestra. No vos diré el que en faria jo del seu cotxe si en tingués l’oportunitat… Això només es defineix amb una paraula: hipòcrites! Jo almanco lluesc la meva brutor amb dignitat (tranquils… cada mes la solc buidar juntament amb tiquets de la més variada procedència) ja que almanco està dins ca meva i no molesta a ningú més que a mi.
Però no basta amb aquests fenòmens de la naturalesa, ara n’han sortit uns altres que o bé tenen mania als punts verds, o bé no els va bé el seu horari, o bé senzillament són uns analfabets de les normes d’urbanitat. Si no, no s’entén que per devers Son Vives, a la carretera vella, cada mes ens brindin un nou present (per cert si algú de l’Ajuntament està llegint aquestes línies pot enviar algun camió a recollir-ho?). En altres ocasions ja ho he expressat (enllaç), però aquest cop m’he armat de paciència i he anat fotografiant els diversos presents que ens han anat deixant darrerament:
– Regal número 1: un marc de porta.
Qui sap… potser som jo que m’ho prenc malament i un bon home ho ha deixat com a favor per qui la necessiti.
– Regal número 2: residus varis.
Des d’un eixugador de fregadora fins a una capsa de tabac, passant per diversos papers i embolcalls.
– Regal número 3: uralita!!!
I el càncer que el tenguin els altres… què punyetes…
Què puc dir? El regal estrella!
Frase destacada: “Tot amor, per brut que sigui, es mereix un lloc net” (frase extreta de la novel·la El búfalo de la noche, de Guillermo Arriaga)