Els matemàtics de la Grècia clàssica plantejaren un problema que a hores d’ara encara no s’ha pogut resoldre: la quadratura del cercle. És a dir, dibuixar, amb només l’ajuda d’una regla i un compàs, un quadrat que tengui la mateixa àrea que un cercle.

El PSOE, si ens atenem a les seves declaracions, sembla que cerca una cosa de dificultat semblant, perquè assegura que no recolzarà de cap manera un govern del Partit Popular ni de Podemos i, a més, està convinçut que no hi haurà unes terceres eleccions. Si només es vol ajuntar amb Ciutadans i entre tots dos no basten, com es menja això? On té amagada la vareta màgica per fer-nos veure una cosa que només és possible dins el món de l’espectacle dels mags? Tan il·lusos creu que són els votants?

Aquí, tant si li agrada com si no, només hi ha dues opcions: s’ajunta –o deixa governar en minoria– amb el Partit Popular (una opció que defensa aferrissadament Mariano Rajoy), o s’ajunta –o deixa governar– amb Podemos (l’opció que prefereixen els de Pablo Iglesias i també la gran majoria dels votants socialistes); la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen. Diu que no va poder governar perquè el PP i Podemos es negaren a recolzar-lo, formant una espècie de contuberni contranatura entre els dos extrems de l’espectre polític. O sigui, ell no volia sebre res de Podemos, però pretenia que aquesta formació recolzàs el pacte només entre PSOE i Ciutadans. Naturalment li contestaren que pujàs damunt un dit i veuria Madrid… però d’enfora.

El PSOE fa anys que està caiguent per un precipici: basta mirar els vots que tenia Felipe González i els que té en l’actualitat i, com diu Luis Grañena a “Público”, quan un cau per un precipici és molt més efectiu aferrar-se allà on es pugui que demanar ajuda o mirar cap al fondal. Així que si no s’aferra a Podemos i deixa governar el PP, el seu futur com a partit important em sembla que té els dis més que comptats.

Probablement creu que si s’ajunta amb Podemos hi cap la possibilitat de què les seves centenàries sigles deixin de tenir el pes que han tengut fins ara i per ventura és ver, però a la gent li és ben igual si desapareixen les sigles del PSOE, o les del PP, o les d’Esquerra Unida… o qualsevol altra. El que li interessa és superar la crisi que està patint i si el partit que els ajuda a superar-la es va fundar fa cent anys o fa quinze dies és una circumstància absolutament secundària.

D’altra banda, està acusant Podemos d’apuntar-se a la socialdemocràcia per prenir-los alguns vots, reclamant per al PSOE l’ús d’aquesta tendència política. Els que ja tenim alguns anys ens recordam que l’any 1979 Felipe González va amenaçar amb abandonar el partit si no es renunciava expressament al marxisme per abraçar la socialdemocràcia. Per què ells ho varen poder fer i ara neguen aquesta possibilitat a tots els altres? És que en compraren l’exclusiva? És honest acusar ara Podemos d’haver fet exactament el mateix que feren ells?

En definitiva, és ben hora que s’aclareixin i diguin públicament i sense embulls si es decantaran cap a la dreta o cap a l’esquerra. De la seva decisió dependrà el seu futur.