Jo som antisistema

Si els informes d’Eurostat no diuen mentides i el sistema econòmic ens ha duit a què a Espanya hi hagi tretze milions de persones amb risc de pobresa o exclusió social, jo som antisistema.

Si el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz condecora una marededéu i assegura que el seu àngel de la guarda li ajuda a aparcar, al temps que conspira des del seu despatx per incriminar de manera fraudulenta els seus adversaris polítics, jo estic en contra d’aquest sistema.

Si el partit del govern paga la reforma de la seva seu amb dobbers negres i mentrestant exigeix als assalariats, als jubilats i als autònoms que paguin religiosament els seus imposts, que no em demanin que recolzi aquest sistema.

Si el Partit Popular està pressumptament implicat en els casos Bárcenas, Gürtel, Nóos, Palma Arena, Púnica… per només esmentar-ne alguns i amb un total de gairebé 500 investigats (abans se’ls anomenava “imputats”), emprant aquest sistema per enriquir els seus dirigents, jo em declar totalment antisistema.

O sigui, si la Reial Acadèmia de la Llengua diu que és antisistema aquella persona o grup que no està d’acord amb el sistema polític o social establert i que pretén canviar-lo mitjançant reivindicacions o accions socials, he de reconèixer que el sistema reflectit en els primers paràgrafs d’aquest article no em cau gens bé, per la qual cosa em declar antisistema.

I com que per intentar canviar-lo no estic disposat a fer cap revolució, però sí algun article i, sobretot, amb el meu vot, diumenge ho tendré en compte a l’hora de posar la meva papereta dins l’urna.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada