Ens acomiadam avui del format habitual d’aquesta secció per entrar en el període estival amb rareses, col·laboracions i versions dels nostres artistes favorits. Però per fer-ho posam ni més ni manco que l’emblemàtic grup irlandès U2.

I és que… qui ha dit que la música comercial no pot ser també bona i de qualitat? És el cas d’aquest grup de pop-rock liderat pel carismàtic Bono, creadors d’himnes com With or without you, Beautiful day, One, In the name of love… i moltes més.

Jo us deix amb la socialment compromesa Bloody Sunday, a la qual com bons irlandesos recorden i condemnen aquell “diumenge sagnant” en què l’exèrcit britànic va matar 13 manifestants d’Irlanda del Nord. Perquè us adoneu de les conseqüències nefastes que va provocar aquell dia us reproduesc les paraules que va dir immediatament després Ivan Cooper, el líder de la manifestació:

– “Avui capvespre vint-i-set persones han estat ferides de bala. Tretze són mortes. Era gent innocent. Nosaltres érem allà. Això és la nostra Sharpeville. La nostra massacra d’Amritsar. És un moment tant de veritat com de vergonya. Només vull dir això al Govern britànic: saben el que han fet, no? Han destruït el moviment pro drets civils. I li han atorgat a l’IRA la seva més gran victòria. Avui vespre, a tota la ciutat, hi haurà joves i nins que s’allistaran a l’IRA i vostès en sofriran les conseqüències. Gràcies.”

Just després un periodista li va demanar:

– Què li dirà a qui s’afiliï?

– Després d’això d’avui, no estic preparat per donar sermons.

Crec que no importa que afegeixi res més. Si de cas, només asseveraré que malauradament va tenir tota la raó i que l’IRA va captar en un mes una gran quantitat d’irlandesos afamats de venjança. Per cert, si voleu saber més d’aquest tema Paul Greengrass el descriu de manera precisa en el seu film Bloody Sunday.

I aquest trist dia és el que rememora la cançó i demana si us plau que no es repeteixi: