Racó de poesia (11) Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter l’any 1929 i mor a la ciutat de Vic l’any 2003. Afectat per la malaltia de l’esclerosi múltiple aquest fet influeix de manera decisiva en la seva obra poètica que podríem definir com a intimista.

Premi Óssa Menor, Premi de la Crítica de Poesia Catalana (en tres ocasions), Premi Carles Riba i Premi Lletra d’Or. Fou proposat per la Generalitat de Catalunya, amb l’aval de 400 ajuntaments catalans al premi Nobel de Poesia l’any 1997.

La seva obra literària és molt extensa. Destacam:

Paraules al vent.
Quinze poemes.
El Poble.
La fàbrica.
Vint-i-set poemes en tres temps.
La pell del violí.
Cinc esgrafiats a la mateixa paret.
L’arrel i l’escorça.
Quadern de vacances.
El llarg viatge.
Amb vidres a la sang.
Crònica del demà.
Contes de la vila de R.
Estimada Marta.
L’hoste insòlit.
Les clares paraules.
L’àmbit de tots els àmbits.
Primer llibre de Bloomsbury.
L’aniversari.
Andorra, postals i altres poemes.
Autobiografia.
Cinc poemes d’iniciació.
Per preservar la veu.
Llibre d’absències.
Barcelona-Roda de Ter.
Els bells camins.
En Joan Silencis.
Obertura Catalana.
Bon profit!
Defensa siciliana.
Temps d’interludi.
Suite de Parlavà.
Un hivern plàcid.
Llibre de les solituds.
Els infants componen cançons.
Cinc poemes de possibles variacions melangioses.
Antologia poetica.
ABCEDARI. Una joia solidària.
Haikús en temps de guerra.
Després de tot.

UN DIA QUALSEVOL  (Del llibre La pell del violí)

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.

Deixa un comentari