Èxit de participació al cinquè Stage Internacional DansaMallorca a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor.
Per cinquè any consecutiu l’Associació cultural D-Dansa i l’Ajuntament de Sant Llorenç han organitzat l’Stage Internacional de Dansa a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor, que ha comptat amb 190 participants. Ha estat una intensa setmana d’aprenentatge, de l’11 al 15 de juliol, en la qual petits, joves i grans, amants de la dansa i del moviment, han participat en cursos de dansa contemporània, hip hop, modern jazz, dansa africana o dansa inclusiva. Molts d’ells becats pels seus respectius ajuntaments.
Els professors –tots ells excel•lents- han arribat de Barcelona, França o Mallorca. Ha estat una setmana plena d’experiències memorables, d’exigència i també d’una energia creativa de molt de nivell. El darrer dia més de 450 persones han assistit a la Mostra del final dels tallers, i n’han pogut veure els grans resultats. Tota una fita, que posa el llistó molt i molt alt.
Els professors participants agraïren les atencions del personal de l’Auditori sa Màniga que facilitaren la seva tasca i de manera especial al seu director, Pere Santandreu. L’alumna Margarita Shelyakina, que participà per tercer any consecutiu, va agrair la tasca dels professors expressat els seus sentiments amb aquestes paraules.
La meva tercera setmana de Dansa
Què som tots?. Sinó amor, il•lusió i passió?. Dintre del nostres cors hi tenim tot el que necessita’m. I la dansa, és una meravellosa manera d’expressar el que som, el que dúiem a dintre, a treure tristors afora, i compartir l’amor.
Per mi, la dansa és connectar amb un mateix, i amb tot el que l’envolta, i aquesta setmana, la més emocionant de l’any, on ens unim per deixar la por a un costat, per dir tot el que volem dir, a través del cos.
No fan falta paraules, per connectar amb els que t’envolta, només valentia, ser valent, i deixar d’amagar-te, deixar de fingir, de callar, de rebutjar el que sents, per convertir-te en una expressió més de la vida.
Molts no som d’aquí, venim de ciutats, pobles, entorns molt diferents. Però de cop, a l’escenari, a la sala, tots som un, i les postres històries ens deixen de separar. Ens unim, a cada pas.
